El metge de capçalera

Els terminis perquè entri en vigor el metge de capçalera a partir del 17 de setembre semblen molt apretats i els mateixos facultatius tenen dubtes de si la data es podrà mantenir. Es tracta d’un tema més formal que de fons, perquè un projecte que porta sis anys esperant a ser implantat no quedarà massa afectat per si la data final és al setembre o a l’octubre. El principal problema és que el ministeri de Salut ha incomplert tantes vegades els terminis per a la implantació d’aquest canvi que és de suposar que ara s’entestarà que la data es mantingui. El tema fonamental al voltant del metge de capçalera es troba a saber si tindrà algun impacte real en la factura sanitària. No només no hi ha hagut ni un sol estudi que aporti ni una sola dada respecte que el metge referent permetrà estalviar, sinó que fins i tot s’han escoltat veus que alerten d’un possible encariment, perquè primer s’anirà al generalista, que podrà derivar a l’especialista. Els últims anys s’ha produït certa contenció en la despesa sanitària, especialment quan van sortir a la llum pública casos flagrants de malbaratament de recursos públics. La CASS s’ha posat més dura i la barra lliure que havia existit durant molts anys ha quedat molt reduïda. La parapública ha anat recordant que si no es prenen mesures importants el dèficit tornarà a tenir una escalada que el pot arribar a portar envers els 90 milions a cinc anys vista. Actualment s’ha aconseguit estabilitzar en uns 55 si compten els números vermells de la branca sanitària de la Seguretat Social i els de l’hospital. L’entrada en vigor del metge de capçalera és un primer pas, però tampoc ha quedat massa clar quins i quan seran els següents. Es dona per suposat que la reforma sanitària demòcrata es queda només en l’aplicació del metge referent i serà en la pròxima legislatura on s’hauran d’implementar els canvis de més pes que tinguin una incidència real en el dèficit sanitari. Els directius de Salut mantenen que la despesa sanitària a Andorra és equiparable a la dels països de l’entorn. És força discutible, però en tot cas és un argument estrany, perquè si es gasta com a la resta de llocs, per què és necessària una reforma? L’únic que està clar és que es va cap a l’espanyolització del model.