Editorial
(Re)Inici del curs polític
La Diada de Meritxell fixa l’inici d’un curs polític que s’espera especialment mogut durant la tardor. S’encara l’última part del mandat de Martí en espera que anunciï la data de les eleccions, que haurien de ser pels volts del març
El clima de pre-campanya electoral que s’ha estat vivint durant aquest any respon tant al fet que Toni Martí ha jugat permanentment amb la possibilitat de convocar eleccions durant el 2018 com que, possiblement derivat del primer, la coalició PS-Liberals ja ha fet el procés de selecció dels seus caps de llista. Tant Gallardo com López es mouen en dinàmica de saber-se caps de llista, però amb els dubtes que genera no saber quin és el rival que tindran enfront. A hores d’ara sembla gairebé impossible que els comicis s’avancin al desembre i tan sols en cas de catàstrofe política podria produir-se un canvi de plans. Tot apunta que Toni Martí anunciarà durant el debat d’orientació la data de les eleccions i començarà el compte enrere perquè els demòcrates elegeixin candidat. La designació del cap de llista de DA serà el moment real en què els moviments tectònics s’iniciaran. Amb el futur d’Unió Laurediana i Ciutadans Compromesos a l’aire és evident que els partits parroquials no vulguin prendre compromisos en cap sentit si no tenen davant com a interlocutor el candidat demòcrata a cap de Govern. Aquest és precisament un dels punts clau dels comicis perquè si DA arriba a un acord amb lauredians i massanencs tindrà moltes possibilitats de vèncer. Al mateix temps, l’altre gran dubte és saber si l’acord entre liberals i socialdemòcrates realment és una suma literal dels dos partits o el rebuig a un pacte que sembla antinatural pot fer-los deixar plomes pel camí. I com a opció que sobrevola el paisatge hi ha els possible gèrmens de la tercera via amb grupúscles que es mouen a l’escalf d’intentar entrar en contacte amb UL i CC per prendre volada. Un altre punt decisiu és si finalment Xavier Espot recull l’oferta que gairebé el partit en ple li està fent perquè sigui el cap de llista. El ministre d’Interior és l’únic candidat que fa consens. En cas que rebutgi el repte els demòcrates poden tenir seriosos problemes amb l’opció que s’entri en un regne de taifes amb múltiples candidats sense que cap d’ells tingui el suport suficient per imposar-se a la resta. Per tots aquests motius el curs polític que comença es presenta apassionant amb un tauler d’escacs on s’aniran desenvolupant estratègies per estar ben posicionats al març.