Editorial
Defensa del Coprincipat
Vicenç Mateu va fer una ferma defensa del Coprincipat en el discurs del dia de Meritxell i va destacar que no tot s’hi val en l’ús d’afers desestabilitzadors, en clara referència a l’última polèmica sobre la despenalització de l’avortament
La protesta de tres feministes emmascarades a les festes de la Seu instant a despenalitzar l’avortament a Andorra i la crema de la foto del Copríncep episcopal han estat molt presents en els discursos i reaccions del dia de la patrona. Totes les formacions han condemnat que es cremés la foto de Joan-Enric Vives, en una acció que mai s’hauria d’haver produït perquè va ser un atac totalment fora de lloc. El dret a reivindicar sempre ha d’estar vinculat al respecte envers la resta. La protesta a la Seu permet, però, haver establert clarament que políticament hi ha dos posicionaments. D’una banda, una part considera que l’avortament és un afer que no pot posar en perill la institució del Coprincipat i per tant no ha d’estar en l’agenda política. I que les polèmiques al voltant finalment el que aconsegueixen és desestabilitzar i posar en el punt de mira les institucions. Vicenç Mateu ha estat clar a l’hora d’indicar que el model de país del qual la ciutadania se sent orgullosa té el Coprincipat com a pal de paller. El síndic va demanar que no es creïn debats “artificials o forçats” i no jugar al joc de la desestabilització perquè “fa mal a tot el país”. Hi ha, però, una altra part de l’espectre polític que veu les coses de forma diferent. El PS seria qui encarna millor aquesta posició, que no veu incompatible el Coprincipat amb la despenalització de l’avortament. Des d’aquest vessant es considera que s’han de poder fer aquesta i altres reformes que poden estar en contra dins del dogma catòlic sense haver de renunciar al Coprincipat episcopal. És molt possible que aquesta dualitat de posicionaments estigui molt present a la societat andorrana. El síndic va enviar un missatge evident en citar que “demanaria sobretot rigor i honestedat intel·lectual a l’hora d’exposar les legítimes idees de cadascú, que la defensa de les posicions pròpies es fes sense faltar a la veritat i sense oblidar interessadament una part de la qüestió, perquè no s’hi val a fer com que es pogués tot i no passés res”. La clau de tot l’afer és la “part de la qüestió” que Mateu vol posar damunt la taula i que no és altra que afers com l’avortament considera que poden acabar amb el model d’Estat. La propera campanya electoral apunta que les dues propostes estaran molt presents.