Eleccions a la primavera

El cap de Govern no va concretar la data en què tindran lloc els comicis, però es pot deduir que hi ha quatre possibilitats: el 25 o 31 de març o el 7 i el 14 d’abril. Martí no va sorprendre ningú, perquè encara que s’ha volgut mantenir una espècie de secretisme respecte a quan serien els comicis, fa mesos que estava clar que s’esgotaria la legislatura. El volum de lleis pendents així ho indicaven, i els últims esdeveniments tampoc han situat l’executiu en el seu millor moment de popularitat. Era d’esperar que Martí confiï que d’aquí a finals de març o principis d’abril, l’escenari hagi millorat. Dins del clima de certa intoxicació crònica des que va esclatar l’afer BPA s’ha estat jugant, a vegades amb la connivència d’alguns polítics, amb la teoria que els gravíssims problemes interns dels demòcrates portaven a dissoldre en breu i a convocar eleccions al desembre. Que l’executiu no estigui en el seu millor moment no ha volgut dir mai que es trobi en una situació complicada que el portés a acabar la legislatura abans d’hora. L’anunci genèric de la data de les eleccions comporta, però, que comença el compte enrere per a l’elecció del candidat demòcrata i tots els ulls passen a enfocar-se en la persona de Xavier Espot. El comitè de DA encarregat de l’afer de la candidatura és coneixedor que Espot és l’únic que fa consens en la immensa majoria del partit i dels barons. Per tant, si accepta el repte poc hi haurà per parlar. En cas que el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior no accepti la proposta, començarà un periple d’incert final amb alguns candidats que han estat esperant, amb més o menys paciència, la seva oportunitat; i d’altres que ja han anat fent camí per si de cas. És inqüestionable que davant aquest escenari, si Espot no accepta, els demòcrates corren el risc d’entrar en una guerra de taifes amb diferents candidats. I derivada d’aquesta situació passarà a activar-se la segona gran qüestió: els pactes. Tant UL com DA han anunciat que és complicat que hi hagi un acord per a les generals. Són declaracions prematures, perquè finalment qui haurà de negociar, perquè és qui haurà de complir, serà el cap de llista demòcrata, i llavors serà quan es veurà si pot o no haver-hi pacte a la Massana i Sant Julià.