Pintat complica el pacte

L’oposició de Josep Pintat en particular i Unió Laurediana en general a l’acord d’associació amb la Unió Europea era cosa sabuda. I no d’ara, sinó fa anys, però en els últims temps el discurs s’havia modulat amb una espècie d’espera per conèixer el contingut dels punts més polèmics. Pintat, però, va aprofitar el debat d’orientació per deixar la posició molt clara. Un no rotund amb petició per aturar les negociacions inclosa. Va ser anar un pas més enllà que va agafar els demòcrates fora de joc. L’horitzó de les eleccions al març o principi d’abril significa que els moviments tectònics del panorama polític estan a punt de començar. Normalment la maquinària s’activa realment molt més a prop de la data dels comicis, però aquesta vegada hi ha elements diferents. El primer passa perquè PS i Liberals ja han tancat la coalició i han posat les cartes damunt la taula. El segon arriba pel fet que si Unió Laurediana i Ciutadans Compromesos, o qualsevol altre, tenen la intenció d’engegar l’anomenada tercera via, la tasca és ingent. Calen mesos de treball, sopars i trobades per poder articular un moviment amb representació a la major part de parròquies per poder fer una llista nacional competitiva. Si finalment l’opció és que lauredians i massanencs facin una llista pròpia per intentar gua-­nyar la parroquial com a actors independents tot pot anar més tard, però serà molt més complicat. Amb tres llistes i sense connexió amb una nacional la partida no la tenen guanyada sense baixar de l’autobús. Pintat va deixar tocat l’hipotètic pacte d’UL i CC amb els demòcrates. És difícil que aquests dos partits puguin donar suport a una llista nacional de DA quan un dels temes cabdals, com és l’acord amb la Unió Europea, té posicionaments gairebé contraris. Acabaria sent una espècie de pacte antinatura com el de liberals i socialdemòcrates i convertiria la campanya electoral en una lluita per veure qui justifica millor les incoherències. Caldrà veure si el moviment de Pintat és una jugada per encarir el preu o si realment UL està convençuda d’anar en solitari amb la certesa que té els dos consellers parroquials gairebé garantits. És indiscutible, però, que no ha estat la millor notícia per a Xavier Espot en el seu debat intern sobre liderar el projecte.