Mantenir Grandvalira

S' ha iniciat el compte enrere per a la dissolució de Grandvalira. El cònsol major d’Encamp, Jordi Torres, va assenyalar que una de les qüestions que s’està abordant és la recol·locació del personal que encara està en nòmina de Nevasa, l’empresa associada al domini. Perquè, deia el mateix Torres, ja hi ha treballadors que han abandonat les seves funcions en haver trobat una oferta de feina que els donava molta més seguretat. Una conseqüència natural. El neguit des que es va anunciar el trencament ha estat col·lectiu per l’enorme rellevància que té Grandvalira per al sector turístic i per al país, però els primers a sofrir les conseqüències són els mateixos treballadors, per la incertesa respecte del seu futur. El cònsol encampadà va asseverar que seran especialment curosos en aquest sentit i que els empleats seran reubicats o bé a Saetde o bé a Ensisa. Les grans diferències entre els socis fan del trencament una qüestió insalvable, però ara es tracta d’evitar el divorci total, i en pro del bé comú. El cap de Govern anunciava durant el debat d’orientació celebrat aquesta setmana un nou intent de salvar la marca amb reunions a diferents bandes. Fins ara les accions han estat infructuoses i de fet Jordi Torres va explicar que l’escenari en el qual es treballa és en el manteniment durant algun temps per evitar la confusió entre els clients, però que ara per ara el que està sobre la taula és que desaparegui el forfet conjunt. Malgrat tot, com deia el mandatari encampadà, “mentre hi ha vida hi ha esperança”, i és un signe positiu que Joan Viladomat s’avingui a seguir parlant. Perquè les conseqüències exactes de la desaparició només el futur les dirà, però totes les opinions coincideixen que seran negatives i que tindran víctimes col·laterals. Els arguments dels socis són seus i ningú no els pot rebatre, la qüestió és si són capaços d’aparcar aquestes diferències per avenir-se a un nou pla que passa per una gestió completament diferenciada però que no hagi de notar l’esquiador, que es podrà continuar movent pel domini esquiable més gran del sud d’Europa com fins ara. Arriben mesos cabdals per intentar trobar aquesta solució i els esforços han de ser màxims per intentar que els dos socis puguin firmar aquesta entesa parcial. Una història d’èxit com la que ha marcat Grandvalira no hauria de tenir un final tan abrupte.