Editorial
Solucions per al comerç
La crisi per la qual passa el comerç, amb un model de turisme de compres esgotat, obliga a unir esforços i a pensar solucions que han de passar per una refundació del sector. Accions que han de comptar amb la participació de tots els actors
Reflotar el comerç és un dels reptes més importants que té per davant Andorra. El sector ha perdut pes, diferenciació, atractiu i influència a marxes forçades en els darrers anys i ja no és cap secret que molts turistes han deixat de veure Andorra com un destí de compres, atès que troben el mateix a preus més barats als seus països. Per això, repensar l’estratègia comercial s’ha convertit en el maldecap de tots els actors implicats, i aquesta voluntat ha portat els agents comercials a unir esforços i a pensar solucions per donar un nou impuls al comerç. Impuls que ha de passar forçosament per una refundació global del sector a casa nostra. Institucions i associacions s’han marcat com a prioritat revertir la situació de caiguda de les vendes, fet que passa per adaptar-se als nous hàbits de consum i per no demorar més l’ús de les noves tecnologies. La presència a Internet sempre ha estat un dels punts febles dels establiments i negocis del Principat, i aquesta situació s’ha de capgirar si no es vol acabar apartat i oblidat pels consumidors. La davallada dels ingressos ha provocat el tancament d’algunes botigues i ha fet disminuir també el nombre de treballadors d’aquest camp. Cal tenir en compte que en nou anys l’aportació del comerç a l’engròs i al detall al PIB ha passat dels 462 milions als 382, mentre que el nombre d’assalariats ha passat dels 7.090 el 2015 als 5.411 l’any passat. Aquestes dades han fet saltar les alarmes al Govern, que insisteix, tot i així, que no es podrà salvar el comerç sense la implicació dels propis afectats, que sembla que de moment encara estan en la fase dels planys i no han passat a la de les propostes serioses preses conjuntament. És una evidència: el Govern sol no pot fer res sense els protagonistes implicats. De moment, això sí, hi ha unanimitat a constatar que no hi ha símptomes de millora i que per tant el model actual de turisme de compres està esgotat. Falta, doncs, fer un pas més enllà i constituir una autèntica mesa nacional que no postergui més l’anàlisi de la situació i la presa de decisions amb el plantejament de mesures serioses que comptin amb la participació i el suport de tots els agents implicats i que passin per accions profundes. Només així el debat que s’enceti serà mínimament seriós. El comerç és un dels pilars més importants de l’economia i ho ha de seguir sent.