Subsidi d'atur

Històricament una de les reclamacions d’Espanya en qualsevol comissió mixta de caràcter social passa perquè Andorra ajudi els residents espanyols que tornen al país d’origen. N’hi ha d’altres. Al mateix temps hi ha tot un seguit de peticions andorranes que es van repetint a la inversa. Espanya voldria que existís un subsidi d’atur contributiu que permetés als empleats que deixen de tenir feina a Andorra i que marxen disposar d’uns mesos de cobertura. L’Estat veí entén que finalment aquest pagament de tipus social l’acaben fent les arques espanyoles. És una reclamació legítima però que no és realista, ni pel context ni pels problemes que generaria. El Principat no ha tingut cap problema d’atur, excepte en un moment molt puntual dins del pic més accentuat de la crisi. Es va crear un subsidi no contributiu, no limitat, com a ajuda per a qui no disposi de feina. Actualment falten més de mil treballadors i la política extremadament proteccionista dels treballadors residents els ha posat en una posició en què tenen moltes opcions d’anar millorant de feina davant de la manca general de mà d’obra. Aquesta realitat ha derivat en una queixa infinita de l’empresariat. Però el model és correcte, perquè anar canviant empleats constantment si s’obre el mercat de contractació acabaria precaritzant encara més el món laboral al Principat. Dels 125.000 immigrants que han arribat a Andorra des del 1968, fins a 75.000 van estar-s’hi menys d’un any. I només un 3% s’hi han estat més de vint anys. Aquesta és la realitat. La rotació laboral és brutal, i és impossible assumir segons quins costos aplicats a tants milers de persones. Cal deixar clar que la immensa majoria dels que han marxat ho han fet sabent que tenien feina a Andorra si volien. Hi ha casos on això no és cert, però són pocs. Segurament aquest tema arribarà a estar damunt la taula quan es negociïn certs punts socials dins de l’acord d’associació. Costa creure, però, que Espanya estigui bloquejant la negociació per fer pressió amb la intenció d’assolir que s’aprovi un subsidi. Segurament s’haurà de parlar, però tenint clar que el sentit comú diu que no es pot acabar creant un problema greu d’una situació on no n’hi ha cap.