Editorial
Pensions de 1.200 euros
El president de la gent gran, Simó Duró, va fer ahir una crida perquè la pensió mínima sigui de 1.200 euros. Duró considera que hi ha capacitat al pressupost per complementar fins aquesta xifra les jubilacions més baixes
L’argument clau del president de la gent gran per reclamar una pensió mínima de 1.200 euros és impecable. A Andorra la vida és tan cara que aquesta és una xifra mínima, gairebé de subsistència, perquè cal recordar que el lloguer d’un habitatge de petites dimensions comença a partir d’uns 500 euros. El cost per residir al Principat fa complicat tenir una mínima qualitat de vida amb uns ingressos per sota dels 1.200 euros mensuals. I no cal oblidar que el salari mínim se situa actualment en els mil euros. Però com en molts altres àmbits, la petició de la gent gran és irrealitzable, especialment tenint en compte la situació en què es troba el sistema de pensions. Amb el fons de reserva en perill a mitjà termini (sis anys) en cas que no es prenguin mesures correctores (al cap i a la fi significarà reduir les pensions) és molt complicat pensar què l’Estat pugui aportar més diners per portar totes les jubilacions a un mínim de 1.200 euros. La realitat és totalment contrària. La CASS acaba de plantejar una sèrie de mesures imprescindibles per garantir la viabilitat del sistema. Més enllà d’allargar l’edat de jubilació i de reduir la retribució dels punts que es compren (vol dir pensió més baixa per igual cotització), s’insta una retallada directa de les pensions més altes. Amb aquest panorama resulta difícil ni tan sols intentar plantejar un increment de certes pensions amb fons públics. El problema de les jubilacions és l’amenaça més gran que plana actualment econòmicament i socialment. Malauradament la situació és tan complicada que totes les forces polítiques (amb més culpa dels demòcrates, que són els que governen) han preferit mirar cap a una altra banda. L’afer de les pensions és tan perillós electoralment que és molt difícil que s’actuï fins que no sigui absolutament imprescindible, o sigui, fins que l’Estat no pugui posar els diners que a la CASS li faltaran cada mes per pagar les jubilacions. És trist perquè com més es tarda a prendre les mesures pitjor seran les retallades. Per això era i és necessari un pacte global entre les diverses formacions per buscar les millors solucions. Però entre uns que pensen que aquest tema els farà guanyar les eleccions i els altres que veuen que els pot fer perdre ningú no es mou.