La discussió del lloguer

Els immobiliaris tenen raó, només un estudi basat en dades reals pot determinar exactament quin és l’augment que està suportant el preu de l’habitatge de lloguer. Però no és necessari un informe estadístic per concloure que existeix una problemàtica que requereix actuacions. Perquè hi ha una mancança constatable d’habitatge i perquè això ha tingut un efecte evident en els preus. En conseqüència hi ha una doble afectació: la que pateixen els llogaters als quals se’ls acaba el contracte i se’ls apuja el preu de la mensualitat en consonància a la situació actual del mercat i la que esquitxa als que es plantegen acceptar una oferta de feina al país (i, en conseqüència, als que necessiten contractar-los) però que fan marxa enrere en comprovar que no els surten els números. I aquesta darrera l’estan vivint en primera persona aquests dies les estacions d’esquí, que necessiten un grapat de treballadors temporers per a poder funcionar i estan constatant que trobar-los un allotjament és encara més difícil que l’any passat, que ja va ser prou complicat. Però a més, ja fa dies que n’alerten els empresaris, que necessiten mà d’obra però tenen molts problemes per trobar-ne perquè l’habitatge ho està dificultant. Cap de les dues problemàtiques està quantificada, però el fet que una quarantena de persones s’hagin adreçat al Raonador del Ciutadà per expressar-li la queixa respecte d’un augment desmesurat del lloguer n’és una altra evidència. I no es tracta de fer alarmisme, sinó de no tancar els ulls davant un problema que no només afecta les llars que ho pateixen, sinó també l’activitat econòmica, per la necessitat de treballadors. Tampoc és una denúncia contra els propietaris, malgrat que es puguin donar situacions d’abús no es pot pas generalitzar. En definitiva, en aquest estadi s’haurien de superar els debats estèrils per passar a les actuacions. L’habitatge és una problemàtica de primer ordre per a la ciutadania i això sí que està quantificat, concretament en la darrera enquesta elaborada pel Centre de Recerca Sociològica, i seria una sorpresa majúscula si no estigués en la següent. Hauria d’estar, doncs, en l’agenda de prioritats. Però la llei de mesures urgents no ha avançat massa, pendent de la discussió de les esmenes a la totalitat. No hi ha consens polític mentre la problemàtica creix.