Escac a la justícia

El bloqueig al funcionament normal de les instàncies judicials en la primera de les vistes del cas BPA, s’ha convertit en una qüestió d’Estat des del moment en què s’ha fet evident que amb finançament il·limitat, i recargolant al màxim els procediments processals, es pot inutilitzar el tercer poder, per la qual cosa es soscaven els fonaments de la mateixa democràcia. Com no podia ser de cap altra manera, aquest atzucac va planar sobre la cerimònia d’obertura de l’any judicial que es va celebrar ahir. Primer va ser la demanada interposada pels advocats dels processats pel cas BPA al Tribunal Superior per excloure de la causa el Govern i els petits accionistes i preferentistes com a actors civils. La petició no va prosperar, però el judici va quedar aturat nou mesos. En el moment en què s’havia de reprendre, l’advocat Silvestre va presentar un escrit per recusar el Tribunal que ha de jutjar la causa, per la qual cosa es va suspendre de nou. El Superior va dictaminar que no hi havia motius per acceptar la petició del lletrat, perquè no havia presentat cap demanda prèvia. Cosa que sí que va fer posteriorment, reclamant danys i perjudicis alhora que demanava recusar tots els magistrats. Finalment Silvestre, arran d’un incident amb el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan, ha tornat a sol·licitar que se l’aparti, i conseqüentment el judici continua suspès i sense data perquè es reprengui. Una situació que ha tret a la llum les debilitats del sistema (si prosperen les demandes no hi ha jutges per constituir el Tribunal) que cal pal·liar de manera urgent per prosseguir, en el mínim temps possible, amb el judici i evitar que es pugui tornar a produir una situació similar: encara queden entre 15 i 20 causes més relacionades amb l’afer BPA. Les mesures han d’anar encaminades en dues direccions. Per un cantó, resoldre la precarietat en el nombre de magistrats; i per l’altre, posar fre als possibles abusos processals. El primer dels problemes es tanca habilitant el jutges del Superior perquè puguin exercir a Corts. El segon passa per tipificar com a delicte determinades actuacions dins i fora de la sala del Tribunal, com passa a altres països del nostre entorn. Les figures són el desacatament i l’obstrucció a la justícia. Ara bé, això només es pot tirar endavant sempre que sigui el màxim de garantista, i per tant amb especificacions molt concretes per evitar discrecionalitat dels jutges. L’Estat s’enfronta a una situació que no li havia passat pel cap a ningú, i les solucions no són senzilles. Créixer, mai no ha estat fàcil.