Compte enrere electoral

La veritable cursa electoral cap als comicis de principis de l’any vinent comença avui en saber-se el nom del cap de llista de DA: la formació per batre. Finalment Xavier Espot ha acceptat prendre el relleu a Toni Martí i liderar el projecte demòcrata amb l’objectiu de revalidar la victòria per tercera legislatura consecutiva. Espot és l’únic candidat que tanca files al si de la complexa família de DA i cobreix un espectre ideològic més ampli, per tant és el més temut per tots els rivals polítics. L’actual ministre de Justícia i Interior haurà de ser capaç de capitalitzar la feina feta per DA, contrarestar el desgast de vuit anys al Govern i mantenir la tirada electoral del partit taronja. La candidatura d’Espot és una aposta per la renovació dins de DA, i no només per una qüestió generacional, sinó pel fet que no forma part de la vella guàrdia que va impulsar la formació. El consens que genera a DA ha de ser suficient per tenir el marge de maniobra necessari per confeccionar les llistes. Davant tindrà, a hores d’ara, el PS de Pere López i els liberals de Jordi Gallardo, que concorreran en coalició a les llistes parroquials. Amb aquest estratagema polític complicat d’explicar als electors (divendres van mantenir posicions divergents al Consell en la qüestió dels habitatges, per exemple) ambdues formacions s’hi juguen el projecte en bloc en cas de no imposar-se a cap parròquia. Andorra la Vella i Encamp semblen les dues amb més possibilitats, sempre que només hi hagi dues llistes, la de DA i la pròpia. En aquesta conjuntura, és clau la decisió de Jaume Bartumeu de presentar-se o no, i sobretot a quines parròquies té possibilitats de fer llistes. Decisió en la qual poden intervenir aspectes que van més enllà dels estrictament polítics. Una llista d’SDP a la capital resta opcions a la del PS-Liberals. No hi ha cap dubte que les eleccions es guanyen a les parròquies, com bé saben els impulsors de la tercera via, una alternativa que sense la victòria gairebé segura a la Massana i Sant Julià no tindria cap recorregut. Tot i que sense presentar llista nacional, la iniciativa, a banda d’anacrònica seria poc creïble, i això ara està en mans de la predisposició de Josep Pintat de posar-se al capdavant. El cercle es tanca amb els liberals escindits i els que s’han erigit en guardians de les essències pàtries, els de Virtus Unita. Els uneixen tres coses: un discurs immobilista; són antieuropeistes, fet que els apropa a la tercera via; i saben que és l’últim tren per tornar a tenir la mínima rellevància política i de pas aspirar a algun càrrec.