La venda de Vall Banc

El procés per al concurs per a la venda de Vall Banc i l’evolució posterior cal analitzar-lo en la perspectiva de les dificultats inicials i les que s’han anat afegint posteriorment. El primer punt és que qualsevol de les entitats andorranes podia haver-se quedat Vall Banc si ho hagués desitjat, però cap va presentar oferta. Cap dels bancs internacionals de prestigi, ni tampoc els petits o mitjans, va interessar-se per l’adquisició. Era una operació amb riscos evidents i va ser JC Flowers qui els va agafar. Amb els anys es veurà si va ser o no un bon negoci, però en tot cas l’anàlisi de la situació ha de partir del moment del procés de subhasta, quan ningú altre se la va voler jugar davant les incerteses existents. L’evolució dels esdeveniments ha estat complicada, perquè quan l’entitat recuperava la normalitat va arribar una acció de pressió molt difícil de preveure. En primera instància Crèdit Suïsse, banc on es trobava el paquet gran de renda variable de BPA, va decidir que no es mullava ni un mil·límetre. L’atac dels Estats Units a BPA en considerar-la un perill de primer ordre en el blanqueig de capitals internacional, va ser tan fort que no només va matar l’entitat, sinó que va convertir en empestat tot allò que tingués a veure amb l’entitat. Els suïssos van optar per evitar el més mínim risc i van deixar congelada la renda variable fins que tot el procés havia acabat. Per acabar-ho d’empitjorar, quan la devolució havia de començar, una sèrie de clients que no havien estat passats a Vall Banc perquè no podien demostrar l’origen lícit dels diners, van recórrer contra el retorn. Era una clara maniobra dilatòria que podria entendre’s com una acció de pressió. El conjunt de circumstàncies ha fet que dels set milions (renda variable i pèrdua de clients) se n’hagin deixat de cobrar 3,2. La realitat passa perquè l’AREB finalment podrà acabar cobrant uns 25 milions per Vall Banc en cas que JC Flowers es vengui l’entitat. No hi ha una data límit, i si es ven per 44 milions d’euros es rebrà tot, i si és una xifra inferior s’anirà restant. I en tota la resta d’operacions, com els bons convertibles, s’ha fet el que calia perquè l’Estat no hagués de posar diners i, com en la resta d’operacions, es va oferir a la banca nacional i ningú va voler comprar.