Editorial
Benvinguts, refugiats
Les dues primeres famílies de refugiats sirians van arribar ahir a Andorra. Culmina un llarg procés que arrencava amb un anunci, el compromís del Govern d’implicar-se en la crisi humanitària
Dues parelles amb fills menors són els primers refugiats que des d’ahir inicien una nova vida al Principat. Arribaven de matinada a l’aeroport de Barcelona i del moment en deixava constància gràfica la Comunitat de Sant Egidi al seu compte de Twitter. És una fita més per a aquesta entitat que treballa perquè els corredors humanitaris s’estenguin a cada cop més països. Una fórmula que es basa en la premissa de garantir que l’arribada de refugiats a Europa es fa de forma segura, protegint-los de les màfies i dels perills dels viatges que els ofereixen i que tants morts estan deixant. Els corredors humanitaris ha estat la fórmula que ha permès l’arribada dels refugiats al Principat, una qüestió que ha estat llarga de tramitar per les dificultats associades al fet que Andorra no està dintre de la Unió Europea ni tenia fins a la data cap legislació per a emparar aquestes persones. Amb l’aprovació d’una llei específica i l’acord amb la Comunitat de Sant Egidi se salvaven aquests obstacles i el Govern complia amb el compromís adoptat arran de l’esclat de la crisi humanitària i que, com recordava ahir, responia també a la reivindicació que s’ha fet des de la societat andorrana. Un compromís que encara està per completar, perquè tal com afegia el mateix executiu la voluntat és que el país aculli fins a una vintena de refugiats. Per als nouvinguts ara arrenca una nova vida i el període d’adaptació, durant el qual comptaran amb el suport dels referents del ministeri d’Afers Socials i de voluntaris. És el moment també perquè aquesta societat que clamava perquè el Principat s’impliqués en el problema demostri el seu tarannà hospitalari. La primera part de l’èxit de l’acollida és que les dues famílies hagin arribat a un territori on podran viure en pau i cercar noves oportunitats. La segona ha de ser que l’adaptació se’ls faci el més fàcil possible i que aviat puguin fer una vida normalitzada, amb feina per als adults i estudis per als petits. Sens dubte s’estan destinant els mitjans perquè així sigui. L’arribada de les dues famílies sirianes demostra que amb voluntat política fins i tot un territori petit com Andorra pot implicar-se en una crisi d’aquesta envergadura. Malgrat tot, encara resta pendent de tirar endavant una regulació definitiva sobre l’asil, i en això s’haurà de treballar la pròxima legislatura.