Futur del sector primari

La Fira-concurs del bestiar és una oportunitat per als responsables de les explotacions d’obtenir el reconeixement d’una feina sacrificada, on no existeixen els horaris fixos o els festius. També que Andorra recordi que la ramaderia segueix viva i fent una funció d’enorme rellevància. I que els darrers anys ha sabut evolucionar per fer passos cap a la qualitat i l’excel·lència, motiu pel qual, i tal com va recordar la ministra Sílvia Calvó, la totalitat de la carn de boví ja compta amb el segell de la UE. Projectes com el de la carn de qualitat, que amb la certificació europea va fer un pas endavant importantíssim, són un exemple de la rellevància d’aquestes noves iniciatives que contribueixen a fer revifar el sector primari. Els últims anys, a més, s’està vivint una petita revolució en el sentit que neixen noves produccions, petites, per satisfer aquest reclam cada cop major del consumidor de comprar mercaderia de casa i de qualitat. La diversificació és el gran repte del sector. Per garantir-ne la supervivència també ho és el relleu generacional, però si no es donen les condicions perquè les explotacions siguin rendibles, difícilment hi haurà aquest interès de part dels més joves per involucrar-s’hi. És, finalment, un peix que es mossega la cua. I en aquest repte hi té molt a veure l’acord d’associació amb la Unió Europea. La ministra en va tornar a parlar ahir, per insistir en el missatge que suposa un conjunt d’avantatges i que Andorra ha aconseguit fer prevaldre les especificitats en l’acord sobre la lliure circulació de mercaderies. Ho va fer conscient del neguit que genera en el sector, al qual ella mateixa s’hi va referir. L’apropament a Europa serà objecte de debat constant els pròxims mesos, ara que es comença a configurar quin serà el mapa electoral de cara als comicis del 2019. I evidentment serà un dels eixos de la campanya. El resultat electoral, finalment, serà el termòmetre més clar per mesurar quin és el posicionament majoritari respecte a l’acord amb la UE. El missatge que s’expandeix sembla que ara mateix és el de “sí, però a poc a poc”. L’immobilisme segur que serà una mala opció. S’ha d’avançar amb la fita de poder assolir aquest difícil equilibri entre beneficiar-se dels avantatges i poder assumir les exigències. Amb l’acompa-nyament necessari, el sector ha de poder fer front a la reconversió demanada.