Editorial

Lluita contra el càncer

El fred no va desanimar ahir els caminadors més fidels contra el càncer. L’Assandca celebrava la cinquena edició d’aquesta iniciativa que serveix per a cobrir la despesa dels trasllats per rebre tractament d’un grapat de persones

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La iniciativa solidària promoguda per l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca) va recollir ahir 6.500 euros fruit de la venda de 1.500 samarretes. Mig miler de persones n’havien adquirit una i també van desafiar el fred i van resseguir els poc menys de quatre quilòmetres d’aquesta caminada popular per aconseguir fons amb els quals suportar el cost dels trajectes fora d’Andor­ra que han de fer els malalts que necessiten radioteràpia. Uns viatges que l’Assandca confia que al més aviat possible deixin de ser necessaris perquè significarà que Andorra ja té les instal·lacions per a donar aquest tractament. Una possibilitat que està més a prop que mai. L’objectiu, manifestat ahir de nou pel ministre Carles Àlvarez Marfany, és enllestir el projecte d’unitat de radioteràpia els pròxims mesos per a licitar les obres el 2019. Caldrà veure si influeix el calendari electoral, però és de suposar que malgrat que pugui incidir en les dates, no ho ha de fer en l’essencial: que Andorra disposi d’aquest servei amb la fórmula de gestió que sigui més adient per a garantir als pacients l’atenció sanitària que necessiten a tocar de casa. La petitesa del país, i s’ha argumentat diferents vegades i per diferents qüestions des d’aquesta mateixa tribuna, suposa un handicap quan s’aborda la qüestió sanitària. No obstant això, les limitacions pròpies de la mida del Principat s’han resolt històricament gràcies a la proximitat d’hospitals de referència a 200 quilòmetres. Això no vol dir, però, que sempre que sigui factible es treballi perquè les prestacions millorin, perquè a més, es poden estudiar fórmules de cooperació amb els veïns i potenciar així aquesta col·laboració transfronterera en matèria sanitària que tants cops es posa sobre la taula quan es parla del Pirineu. I quan rebre l’assistència a l’estranger és l’única opció, el que s’ha de seguir reclamant a l’autoritat sanitària i a la Seguretat Social és que hi hagi el millor acompanyament envers el pacient. En l’edició d’ahir el Diari recollia el testimoni de la mare d’un nen de 7 anys amb càncer que posa de manifest el doble cop que suposa la malaltia per a la família, a la duresa del diagnòstic s’hi ha d’afegir la separació per seguir tractament i la ingent necessitat de recursos econòmics. Per això és necessari que l’administració sigui extremadament sensible amb aquestes situacions.

tracking