Frenar els lloguers

L’increment de preus dels lloguers s’ha convertit en el principal problema social, amb una magnitud tal que s’ha estès al model econòmic i possiblement a la futura composició demogràfica. El preu dels arrendaments s’ha situat de forma flagrant per sobre del nivell dels salaris i conseqüentment ha precaritzat el sector assalariat. El decalatge entre els sous i els lloguers és tan gran que Andorra ha deixat de ser atractiva per atreure treballadors de la Unió Europea. El Govern ho acaba de reconèixer, capitulant, amb l’acceptació de la petició històrica de l’empresariat per incrementar la quota d’extracomunitaris. La decisió és un error davant de la incapacitat per aportar mesures realment eficaces a curt termini. Com que la població de la UE no vol venir a treballar perquè amb els salaris que es cobren i els lloguers que es paguen simplement se sobreviu, doncs s’aposta per portar gent de països més pobres per als quals sobreviure a Andorra sigui una millora en la seva qualitat de vida. La tàctica és un retrocés en les polítiques d’integració que començaven a donar fruits. Més enllà d'aquesta realitat, la comissió nacional de l’habitatge ha començat amb bon peu perquè per prendre mesures realment útils cal saber de què s’està parlant. És en aquest sentit que abans d’engegar cap pla s’ha de tenir clar quants pisos hi ha buits i quins són els preus que s’estan pagant pels lloguers. Amb aquestes dues magnituds és més fàcil establir quin és el nivell del problema i si una acció directa sobre els pisos buits (taxa) realment pot fer aflorar al mercat suficients unitats com perquè tingui una incidència important. Al cap i a la fi s’ha d’aconseguir que una sèrie de mesures tinguin un impacte real damunt del mercat i relaxin la pressió actual que arriba per un excés en la demanda i una escassedat en l’oferta. La situació pot ser molt complicada a partir de finals del mes vinent, quan arribin els temporers. Sembla que les estacions d’esquí tenen solucionat, més o menys, el problema. Però la resta, especialment les empreses més petites, no ho tenen fàcil. Cal esperar que les situacions de precarietat que es van viure la temporada passada, amb pisos gairebé pastera, no es repeteixin, tot i que els indicis no són gaire esperançadors.