Control mèdic a policies

La legislació del cos de policia és molt clara respecte als controls han de passar els agents quan hi ha indicis o proves respecte que el seu estat físic o mental no és l’adient. El sentit comú hauria de ser suficient per entendre que una persona que porta una arma carregada pel carrer ha d’estar en perfectes condicions físiques, i sobretot psíquiques. Seria una imprudència permetre que un policia amb una patologia mental patrullés, perquè és evident que és un perill tant per a ell mateix com per a la resta de ciutadans. L’exigència d’un estat mental en bona forma ha de ser molt més estricta en el cas dels membres d’aquest cos especial que gairebé els de qualsevol altra professió. Perquè no només disposen d’una arma carregada, sinó que compten amb el principi d’autoritat al qual estan sotmesos els ciutadans. Aquest ascendent encara converteix en més perillós un agent que no es trobi en perfectes condicions psíquiques. És d’agrair que el Tribunal Superior Administratiu hagi emès una sentència que avala l’actuació de la direcció. Perquè al cap i a la fi un tecnicisme respecte a com la direcció va obtenir la informació de la malaltia mental (per un error de l’agent, que va entregar un paper on constava) no pot passar per damunt de la realitat de la necessitat d’un control mèdic per a un policia amb suposats trastorns pels quals està de baixa. La direcció del cos de policia no pot utilitzar mitjans irregulars per conèixer l’estat físic o mental dels agents de baixa, però si té coneixement d’un problema sense haver comès cap infracció per tenir la informació està en l’obligació d’actuar. És de destacar que aquest cop el Superior administratiu no hagi sorprès en la seva decisió donada la inclinació d’aquesta sala a anar en contra de l’administració en pràcticament tots els temes dubtosos que afecten empleats públics. En el camp laboral, una rere l’altra, les sentències sempre van en contra dels comuns o de Govern en un exercici que ha deixat una jurisprudència d’un altíssim cost econòmic i social per a l’administració. Aquesta línia ha fet que els treballadors de qualsevol administració tinguin una clara tendència a portar a la justícia gairebé qualsevol queixa i que el Govern i els comuns hagin quedat en una posició de desavantatge.