Despesa en funcionaris

El Govern tancarà el mandat amb un pressupost per al 2019 on els ingressos i les despeses estaran equilibrats si no es té en compte el que costa l’amortització del deute. És una bona notícia perquè va en la línia de contenció de la despesa dels darrers exercicis. És cert, però, que els més de trenta milions provinents dels beneficis de les parapúbliques, especialment els 27 d’Andorra Telecom, són vitals per arribar a aquest resultat. També cal tenir en compte que la resta d’executius anteriors utilitzaven diners dels beneficis de les parapúbliques (en menor percentatge) i liberals i socialdemòcrates van acumular dèficits anuals de cent milions d’euros. És de justícia felicitar l’executiu per aquesta fita i també ho és criticar-lo per l’incessant increment de la despesa en funcionaris. Per a l’exercici vinent s’esperen 46 noves incorporacions i la factura dels empleats de l’administració central fregarà els 120 milions d’euros. És una xifra que mostra com l’actual executiu és incapaç de controlar la despesa funcionarial. S’aproxima l’època electoral i el Govern continua amb les picades d’ull als funcionaris. En primer lloc va preparar una llei que consolida i incrementa els privilegis dels treballadors respecte a la resta de treballadors. En qualsevol altre país l’afavoriment descarat hauria portat una allau de crítiques per part d’alguns partits de l’oposició i de l’empresariat. La realitat andorrana és diferent perquè es viu en una competició permanent per veure quin partit afavoreix més els funcionaris. Després d’una legislació tan favorable als empleats públics encara hi ha partits de l’oposició que consideren que l’executiu s’ha quedat curt. Per acabar-ho d’arrodonir els sindicats fins i tot es plantegen una vaga, en una clara demostració de l’existència de dues andorres: la del sector públic i la del privat. La disparitat de tracte envers uns i altres no té cap lògica a menys que es miri sota el prisma dels vots. Els empleats públics representen entre ells i les seves famílies (incloent-hi totes les administracions i les empreses públiques o semipúbliques) la meitat de l’electorat. La immensa majoria dels de la privada no voten. Tots els partits ho saben i tots juguen el mateix joc sabent que els funcionaris són clau per decidir qui governarà.