Trencament sindical

Dilluns les dues parts donaran explicacions. D’un costat el portaveu de la plataforma, Gabriel Ubach, va convocar una roda de premsa. De l’altra, els sindicats que han decidit abandonar-la també van anunciar declaracions. El motiu del trencament és la mútua dels funcionaris, l’ens que gestiona el complement que abonen els treballadors públics per tal de poder cobrar el cent per cent del salari en cas de baixa mèdica, i els problemes derivats del nou funcionament en el cobrament dels aturs i que han provocat que a l’octubre els empleats de baixa no hagin cobrat quan tocava. La rellevància del trencament es troba en el moment en què es produeix. No és el primer cop que la plataforma pateix anades i vingudes. Però ara el tots a l’una era especialment significatiu, quan estava previst convocar una nova assemblea general de funcionaris per abordar noves mobilitzacions per la reforma de la Llei de la Funció Pública després que les esmenes demòcrates introduïdes al text no hagin satisfet les demandes sindicals. De fet, aquesta convocatòria havia de ser imminent, però ara podria estar tocada de mort. La unitat per fer front comú a la reforma va ser especialment visible en la vaga del març. Però l’aturada va ser essencialment seguida pel personal d’educació i caldrà veure les conseqüències de la nova situació. Malgrat que els docents han aconseguit un projecte de llei propi consensuat amb el ministeri no havien tancat la porta a sumar-se a una nova vaga. El trencament, però, obre un nou escenari. La situació posa en evidència les diferències en el si dels sindicats de l’administració pública. Malgrat el posicionament unitari que han mostrat en els moments de major conflicte –ja va succeir amb la reforma del model de jubilació– i que els ha permès demostrar una major força davant del Govern, el cert és que les condicions laborals d’uns i altres són diferents. I que sovint també ho ha estat el tarannà amb que han afrontat els desencontres amb l’executiu. Amb l’abandonament de SEP i Sipaag la plataforma perd força perquè són els sindicats amb major nombre d’afiliats, i queda integrada únicament per sindicats de cossos especials. En definitiva, la situació no és una bona notícia per al conjunt dels col·lectius sindicals perquè les discrepàncies internes els acaben fent més febles.