El luxe d'aparcar al centre

Aparcar a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany és un problema per als turistes i per als treballadors transfronterers. Un problema que també pateixen els residents en aquestes dues parròquies, per als quals fins i tot és un producte de luxe, i per als que venen en cotxe ja sigui a treballar o fer altres activitats de les parròquies veïnes. És un fet que aparcar al carrer a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany sense pagar és impossible, si no és que el conductor estaciona de manera il·legal, és a dir, a sobre de la vorera o no pagant la tarifa de la zona blava o verda. I quan coincideix en èpoques d’arribada massiva de turistes, aparcar al carrer ja és impossible fins i tot pagant. Passa el mateix amb els aparcaments comunals en temporada alta. En períodes de baixa afluència turística és fàcil estacionar en aquests pàrquings, però si es tracta, per exemple, d’un treballador que pot estar 10 o 12 hores aparcat, és una opció gens barata. D’aquí el fet que aparcar a Andorra la Vella i Escaldes per als residents de les dues parròquies s’hagi convertit en un luxe. Si disposes de vehicle has de tenir llogat un aparcament que, evidentment, té un cost més elevat quan més a prop del centre estàs o tenir la sort que el teu habitatge ja sigui de propietat o de lloguer tingui un aparcament. Pagar per estacionar al carrer és una pràctica comuna a totes les grans ciutats europees, però a diferència d’Andorra aquestes compten amb un sistema de transport públic que et permet no haver d’agafar el cotxe si t’has de moure per la localitat i les seves rodalies. És evident que no es pot comparar Andorra i les seves localitats amb grans ciutats com Londres, París, Berlín o Barcelona, però també és una evidència que vist com funciona el transport públic al Principat l’opció de deixar el cotxe a casa o fins hi tot de no tenir-ne moltes vegades no és ni opció. Els comuns sembla que estan buscant solucions per intentar pal·liar la problemàtica de l’aparcament, però també és imprescindible millorar el transport públic i fer polítiques per convèncer el ciutadà que si vol tenir cotxe millor que no el mogui per fer viatges interiors. La problemàtica de l’aparcament i de la mobilitat durant la temporada alta té difícil solució, ja que la majoria dels visitants, que són els que provenen de la veïna Catalunya, acostumen a entrar al país amb el seu vehicle privat.