L'esport femení

L’esport femení al Principat va aconseguir dissabte una fita històrica que el va portar a ser portada del Diari. La selecció absoluta del futbol, el considerat l’esport rei, va jugar un partit internacional per primer cop a Andorra. Ja fos per ser una novetat o per qualsevol altra raó, a l’Estadi Comunal es van aplegar un miler de persones per veure un partit el resultat del qual (derrota per zero gols a dos de les tricolors contra Luxemburg) va ser el de menys. El més important va ser que es va poder donar visibilitat a les competicions esportives femenines que a Andorra, i a bona part dels països del nostre entorn amb excepció potser de França, passen desapercebudes i pràcticament no són notícia en els mitjans de comunicació. Per justícia, ja ha passat a millor vida una més de les frases masclistes i insultants relacionades amb el món de l’esport practicat per dones que era “el futbol femení, no és futbol ni és femení”. A dia d’avui, tot i que molt lluny encara dels aficionats, les audiències i els diners que mou el futbol professional masculí, el femení ja té a Europa el seu espai mediàtic i el que és més important, cada dia creix el nombre de nenes i noies que practiquen aquest esport. I a Andorra també. I és que més enllà de l’esport professional, és l’esport de base el que realment s’ha de promoure i fer que tant els nois com les noies al Principat puguin practicar el que més els agradi en les mateixes condicions. Un altre debat és el de l’esport professional i dels sous que es paguen. Un debut que encara queda lluny a Andorra on realment professional, si es té en compte el seu pressupost milionari, només hi ha un club que és el MoraBanc. A l’esport femení, quant a la remuneració per la feina feta, li passa igual que a la resta del mercat laboral on sovint les dones, per una mateixa feina, cobren menys que els seus companys homes. En el cas de l’esport professional els contraris a equiparar el sous sempre posen sobre la taula el mateix raonament: cada esportista cobra segons els diners que genera i per això no es paga el mateix a Leo Messi que, per posar un exemple, a un jugador de l’Alabès. Hi ha una part de raó en aquest argument, però els diners en l’esport els genera l’audiència i si algun dia arriba l’equiparació només ho farà quan la difusió de l’esport femení sigui la mateixa que la de l’esport masculí.