Disputa sindical

Els sindicats que representen els interessos dels diversos cossos existents a l’administració han trencat la línia d’actuació conjunta que seguien des de feia anys. El fet més significatiu ha estat que el Govern ha donat nous privilegis, amb les propostes de legislacions presentades, als professors i als treballadors de l’administració general. La resta volien mantenir una pressió extra envers l’executiu per tenir-ne de nous i s’han trobat que mestres i administracions generals ja estan satisfets. L’enfrontament era previsible, tenint en compte que alguns dels privilegis obtinguts ja els tenien altres cossos. La resta de col·lectius consideren que els mestres i cos general els han traït. Saben que els mesos previs a les eleccions són el moment en què l’amenaça implícita de donar en bloc suport a un altre partit té més opcions de funcionar. Precisament el Partit Socialdemòcrata està fent mans i mànigues per aconseguir que hi hagi un descontentament generalitzat entre els funcionaris que castigui els demòcrates als comicis. Ho tindrà complicat perquè la claudicació de l’actual executiu davant dels funcionaris ha estat gairebé total. La plataforma sindical s’ha acabat trencant perquè plantejar més reclamacions, un cop Govern ha entregat bous i esquelles, frega el paroxisme. Dins de la carrera que estan disputant totes les forces polítiques per veure qui promet més nous privilegis als funcionaris l’executiu s’ha avançat amb el cop clau d’incloure la jubilació dels professors als 60 anys. Amb aquesta jugada ha tret fora del tauler cert ressentiment dels professors respecte a les situacions de privilegi de la resta de col·lectius. Com que els mestres van ser els únics que es van afegir a la vaga convocada pels sindicats (a la resta de col·lectius la participació va ser testimonial) el gabinet ha acomplert la missió de desactivar la possible desafecció. Els sindicats s’estan trobant que dins del funcionariat no tothom es nega a veure la realitat del país i dels assalariats de l’empresa privada. Comparant la realitat de la feina pública amb la resta, afegint els nous drets que ara s’implementaran amb la futura llei, és difícil justificar cap mesura de protesta. Els que haurien de protestar serien els de la privada però aquests no tenen sindicats.