Cobraments irregulars

Govern i sindicats sabien des de fa mesos que desenes de funcionaris havien estat cobrant dues vegades el sou. El fet de comptar amb la mútua pública permet als treballadors de l’administració cobrar el cent per cent del salari quan estan de baixa. Teòricament la CASS paga la part cor­responent (la meitat del sou) mentre que la mútua complementa l’altra part. Quan un funcionari no ha delegat el pagament de la seva baixa la Seguretat Social li paga els diners quan hi ha un atur laboral. Si, com ha passat en alguns dels casos, no es comunica a la Mútua que ja s’ha cobrat, s’acaben rebent dos salaris. I no es tracta d’un fet aïllat i puntual sinó que la reiteració va crear a la Mútua un forat de 300.000 euros per prestacions pagades que no corresponien. Com la CASS no li enviava els diners a l’organisme perquè ja els havia pagat al funcionari es generava un dèficit. En part de les situacions viscudes hi ha funcionaris amb molts mesos de baixa i tant el Govern com la CASS tenen clar que sabien perfectament que estaven cobrant dos cops. És un afer que perfectament podria haver acabat a la fiscalia o a la policia, però no ha estat així. La ironia que el col·lectiu percentualment més implicat sigui el cos de policia alguna influència deu haver tingut. Aquí, Govern i sindicats es van coaligar en un pacte de silenci per no explicar res i no malmetre la imatge del funcionariat en general, dels cossos especials (els més afectats) en particular i la policia en concret. Funció Pública ha hagut de destinar efectius per anar recuperant els diners cobrats irregularment i s’estan donant alguns casos on els funcionaris fa mesos que diuen que els tornaran però no ho han fet. Quan aquest tipus d’irregularitats en comptes de fer-se públiques acaben en un pacte d’omertà s’acaben corcant i podrint. La prova més evident és que aquesta situació ha acabat enverinant les relacions entre els diferents sindicats de la funció pública. Un cop s’ha fet públic, i l’executiu no ha actuat bé participant d’aquesta mascarada de silenci, cal que hi hagi una explicació molt clara del perquè d’aquest afer, en els casos que es pugui demostrar que ha estat voluntari, no s’ha de posar en mans de la justícia com passaria si els afectats fossin qualsevol altres.