Memòria selectiva

La legislació estableix que un magistrat del Tribunal Constitucional ha de ser substituït dins del termini d’un mes i és una màxima que suposadament s’aplica per qualsevol motiu. És indiferent si el jutge marxa o s’acaba el seu mandat i fins i tot és el mateix termini sigui quin sigui el motiu de no continuar, volgut o forçat. És cert que el Consell General ha superat el límit fixat per nomenar el substitut d’Isidre Molas, però no és menys cert que la pràctica habitual ha estat la de superar amb escreix aquest termini. Jaume Bartumeu té tot el dret del món a mostrar la seva crítica perquè l’actual parlament encara no hagi designat magistrat, però no seria el més indicat per parlar de terminis. La seva presència al Consell General de forma ininterrompuda entre el 1994 i el 2011 ha donat temps perquè participés en diverses eleccions de membres del Tribunal Constitucional. Especialment il·lustratiu és el mandat entre el 2005 i el 2009, quan Jaume Bartumeu era el cap de l’oposició i havia de pactar amb la majoria liberal quin candidat s’elegia. El nomenament de Carles Viver Pi-Sunyer pel Consell General va tenir lloc el 7 d’abril del 2006, quan el seu antecessor, Miguel Ángel Aparicio Pérez, va cessar el 10 de desembre del 2005. El període entre els dos moments és de gairebé quatre mesos. Philippe Ardant va morir el 7 de juny del 2007 i va ser substituït per Pierre Subra de Bieusses, que va ser designat com a magistrat del Constitucional el 20 de desembre del 2007. El Consell General va trigar més de sis mesos a establir-ne el relleu. És cert que hi ha hagut un cas, amb Philippe Ardant precisament, que es va fer el nomenament en menys d’un mes. Però és un cas excepcional. Per exemple, en el recent cas de Philippe Rousseau es va tardar més de tres mesos. La reflexió ha de portar a pensar que no deu ser tan fàcil arribar a un consens per escollir un bon candidat i que Jaume Bartumeu deu ser un dels que millor ho saben perquè segurament ha de ser un dels dos o tres polítics que en més converses de designació han participat. Seria bo que el procés s’acceleri, però el més important és que el candidat sigui l’idoni i que pugui tenir el suport majoritari de la cambra, perquè seria un aval molt important.