Editorial

Víctimes del masclisme

El Dia internacional contra la violència envers les dones i les nenes es va celebrar ahir a Andorra a través d’una manifestació i de diverses iniciatives de les institucions. Però per erradicar aquesta xacra cal la implicació de tothom

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Un dels comportaments més execrables de l’ésser humà és abusar d’un dèbil. Servir-se d’una posició dominant per denigrar, amenaçar, intimidar una altra persona en qualsevol entorn i tipus de relació que hi pugui haver establerta. Un abús que massa vegades deriva cap a la violència física i psicològica extrema amb conseqüències irreparables. L’exemple més clar d’aquesta xacra que lamentablement no para de créixer és la violència masclista que pateixen les dones. Ahir es va celebrar el Dia internacional contra la violència envers les dones i les nenes, i Andor­ra s’hi va afegir a través de la marxa per les parròquies centrals. La situació a Andorra no es pot comparar amb la dels països veïns, on la problemàtica ja ha arribat a uns paràmetres insostenibles. El nombre de dones que pateixen abusos sexuals o mortes a mans de les exparelles a Espanya, per citar un cas proper, augmenta any rere any sense que s’articulin mecanismes efectius per aturar-ho. Les dades de les quals es disposa a Andorra són, com passa en molts altres aspectes, escasses; en espera de conèixer avui en boca dels responsables de Govern l’últim estudi realitzat. En aquesta qüestió, cal tenir en compte que encara existeix certa recança per part de les víctimes a denunciar els agressors, fet que dificulta conèixer l’abast real de la problemàtica. Es manté cert pudor a fer-ho públic, ja sigui per por a les represàlies, ja sigui perquè a la nostra societat hi ha massa hipocresia i permissivitat davant de determinats comportaments repugnants. Cal animar totes les dones que han patit qualsevol tipus d’abús a denunciar-ho perquè és l’única alternativa amb certes garanties d’acabar amb la xacra. Ara bé, les institucions han de donar tot el suport necessari a les víctimes i això inclou assegurar la seva seguretat absoluta, que moltes vegades significa facilitar-los un nou habitatge on pugui refer la seva vida i tenir sempre controlat l’agressor. Més enllà de les campanyes que des del Govern es pugui impulsar, i del treball que les organitzacions en defensa de les dones realitzen, el que és imprescindible és que tots els ciutadans prenguem consciència i sapiguem a què ens estem enfrontant i que participem de manera activa en la lluita per erradicar una de les vergonyes més grans que com a societat hem de suportar. Per tant, la resposta només pot ser de tolerància zero i de broma ni una.

tracking