El preu dels lloguers

Els moments complicats que es viuen en el mercat de lloguer no corresponen en absolut a la xifra mitjana de preus que va facilitar ahir Estadística. Intentar convèncer l’opinió pública que el preu mitjà del lloguer són uns 565 euros és una missió impossible. Com a preu mitjà s’entén la fusió de tots els preus dividint-los pel nombre de pisos i amb aquesta operació és molt poc creïble que el resultat final sigui de 565 euros. Amb la ingent quantitat d’habitatges a Andorra que costen a partir de 800 euros haurien d’existir milers d’apartament a 300 euros per compensar-ho en una estadística. Realment Govern ha comès un exercici arriscat en fer pública aquesta dada que l’únic que fa és restar credibilitat a la Comissió Nacional de l’Habitatge. Perquè si fos la realitat el problema del lloguer seria molt relatiu ja que, per exemple, moltes ciutats catalanes d’una mida similar podrien trobar-se en aquesta franja. A dia d’avui, i segons els preus de les immobiliàries, els apartaments d’un sol espai estan a un preu mínim de 500 euros. A partir d’aquí cap amunt difícilment es troba un pis de tres habitacions per menys de 800 o 900 euros. I a Andorra la Vella i Escaldes es pot apujar aquesta franja als 1.100 o 1.300. En el súmmum del risc Estadística s’ha atrevit a dir que l’increment del preu dels lloguers durant el 2018 és d’entre el 0,2 i el 0,6%. Quan s’estan acumulant les denúncies per increments amb els nous contractes del trenta i el quaranta per cent a l’hora de renovar intentar fer creure que la mitjana de pujades es troba en el 0,4% és difícil d’assimilar. La Comissió Nacional de l’Habitatge haurà de plantejar-se què fa amb aquestes dades perquè si les mesures que es pensen emprendre s’articulen en base al fet que els lloguers més barats estan a 250 o 300 euros i que aquest any la pujada de preus ha estat gairebé imperceptible és molt complicat que es puguin prendre mesures realment efectives. És possible que les dades de les enquestes no siguin fiables, antigues o que s’hagin interpretat malament. El cert, però, és que s’espera que els membres de la comissió siguin capaços d’entendre que si s’ha arribat al punt de necessitar crear aquest organisme és perquè la realiat dista molt del que ahir es va explicar.