Credibilitat a la mútua

La mútua no té problemes econòmics com es pot comprovar en l’estat de comptes, amb més d’1,2 milions d’euros col·locats meitat i meitat entre bons de l’Estat i dos comptes corrents. Però aquest superàvit arriba donat perquè les aportacions que es reben són superiors a les despeses i aquesta dinàmica pot canviar si, per exemple, es passen a pagar conceptes que ara no estan inclosos. L’opció és real perquè s’està estudiant si s’abonen els complements específics dels cossos especials. La gestió de les presumptes irregularitats que s’han anat cometent des que es va crear el nou model deixa molt a desitjar. El descontrol dins de l’organisme només s’ha conegut per la guerra fratricida entre els dos blocs sindicals. D’una banda, els cossos especials (bombers, policies, penitenciaris...) i, de l’altra, els funcionaris de l’administració general i els d’ensenyament. Precisament els enfrontaments van desencadenar-se pels retrets que es feien els dos bàndols, fins al punt que van arribar a trencar el pacte secret pel qual un sindicat públic no criticava mai els privilegis que podia obtenir un altre col·lectiu de funcionaris. El col·lectiu dels mestres es va enfurismar per unes declaracions de Joan Torra i va aixecar la catifa. A sota hi havia amagat de tot. Des de cobraments de sous dues vegades quan s’estava de baixa fins a gent que no presentava la documentació i la mútua la seguia pagant i, fins i tot, alguns que obviaven que els havien donat l’alta i continuaven sense treballar cobrant com si estiguessin de baixa. I es demostrava que els problemes ja van arrencar des del principi. La mútua va optar per prescindir dels possibles delictes que haurien comès part d’aquests funcionaris i va establir una política de tapar-ho tot i intentar recuperar tots els diners. No és aquest l’esperit d’un organisme públic ben gestionat. Perquè quan es comet una irregularitat hi ha d’haver una sanció que vagi més enllà del simple retorn de la quantitat defraudada. La mútua ha perdut bona part de la credibilitat i l’afer encara no està tancat perquè algú haurà de donar explicacions de com s’ha permès aquest tipus d’actuacions amb la intenció de tirar sorra damunt de les irregularitats. I ara el problema no és de les decisions, sinó del fet que es coneguin.