Editorial
Llums i ombres del pont
El pont de la Puríssima ha deixat una ocupació hotelera d’entre el 80 i el 85%, satisfacció a les pistes i milers de turistes als eixos comercials. En contra, els botiguers asseguren no haver venut gaire i es va repetir el col·lapse circulatori
Els quatre dies de pont de la Puríssima que just ahir va acabar han deixat una sensació agredolça entre els sectors econòmics, la ciutadania i els visitants. Sens dubte han estat quatre dies amb una afluència masiva de turistes. En dona fe la quantitat de persones que s’han passejat pels eixos comercials, les cues de vehicles per entrar i sortir del país, les dades d’ocupació dels hotelers i els balanços de les estacions d’esquí malgrat la poca neu que hi hagut en alguns sectors dels dominis. Els hotelers, a falta de tancar els números, parlaven ahir d’una ocupació d’entre el 80 i el 85%, un gairebé ple a les parròquies centrals i percentatges rondant el 65% a les parròquies altes, que s’han vist perjudicades per l’obertura parcial de les estacions que, tot i la feina realitzada els darrers dies per dotar les pistes de neu artificial, han arrencat la temporada a mig gas. Tot i això, des d’Arcalís es felicitaven ahir pel fet que malgrat haver tingut menys esquiadors que l’any passat, els que han vingut enguany han gastat més, fet que igualarà la facturació. La satisfacció d’hotelers i pistes d’esquí, es contraposa, com passa darrerament, amb les sensacions dels botiguers. És un clàssic dels darrers ponts i períodes vacacionals un cop recuperat el nombre de visitants a xifres similars a les d’abans de la crisis econòmica. Molta gent al carrer, molta gent mirant a les botigues, però poques vendes. Aquest és el discurs que s’ha enquistat en el sector comercial que assegura no veure per enlloc la recuperació econòmica. A banda d’això, el que ha tornat a posar en evidència aquest pont és l’estancament del model turístic que perviu al país. Un cop més, molts dels visitants se n’aniran decidits a no tornar en molt temps a Andorra. I la causa és la de sempre, l’infern que suposa arribar fins al Principat per carretera. Si dijous les cues per entrar van ser quilomètriques, ahir es pot dir sense equivocar-se que la sortida del país es va col·lapsar. Retencions i cues des de la carretera de l’Obac fins a la frontera, amb vehicles que van estar prop de tres hores per sortir del país. Cues a les quals hi van haver de sumar les que hi va haver a l’N-145 i a l’N-260 al seu pas per la Seu i els més de 14 quilòmetres de retencions a la C-14 a Organyà o les aturades a la ruta per la Cerdanya. Sortir d’Andorra i arribar a Barcelona va ser una odissea.