'Quo vadis' Bartumeu?

Progressistes-SDP va celebrar ahir un consell nacional que suposa el tret de sortida de la cursa electoral que ens ha de portar fins als comicis de l’abril. Josep Roig va ser proclamat cap de llista de la formació. Sense desmerèixer les capacitats del conseller del comú lauredià, la renúncia de Jaume Bartumeu a encapçalar la llista ha col·locat el partit en una situació més que delicada. Perquè encara que s’obstini a afirmar que SDP va més enllà de la seva figura la realitat és molt tossuda. Només cal veure qui va ser l’únic protagonista de la roda de premsa, ell, posterior a l’acceptació del candidat que ni tant sols va comparèixer. El resultat de les properes generals –les projeccions no conviden a l’optimisme– poden accentuar la marginalitat política en què actualment es mou el partit i a mitjà termini pot desembocar en la desaparició o integració en una formació ideològicament propera. Un cop superats els personalismes, és clar. Aquesta ha estat la gran problemàtica de l’esquerra els darrers anys. Els acòlits i defensors acèrrims de Bartumeu, l’actual cúpula del PS, van passar d’un dia per l’altre a negar-li el pa i la sal fins a vetar-lo en el pacte amb els liberals. Quan el primer en llançar la idea va ser ell i en aquell moment va rebre qualificatius gens afalagadors dels qui ara ho han materialitzat. Aquestes són les conjuntures, que com no pot ser d’altra manera tenen una justificació inqüestionable de cada part, que es tradueix en una fragmentació de les anomenades forces progressistes, la qual cosa afavoreix els partits situats al cantó oposat. Si quan va anunciar que no es presentava es va mostrar dubitatiu sobre la possibilitats de fer llistes parroquials, ahir es va mostrar convençut que hi seran a Andorra, Encamp, Escaldes i Ordino, fet que pot incidir en el resultat electoral, sobretot en les dos primeres, a l’hora de decantar la balança a favor de DA o de la coalició PS-liberals. Sobre hipotètics pactes amb altres forces només ha posat una línia vermella: Europa. Una altra qüestió és com l’afecta en l’àmbit personal passar a segona línia, tot i seguir com a president del partit, ja que és complicat que torni a ser alternativa de govern. O potser especula que el Consell quedi tan atomitzat i la situació sigui tan convulsa que s’hagi d’anar a buscar a fora un candidat de consens i amb experiència política. Un “home d’Estat”, vaja, com en diu Bartumeu quan es refereix a ell mateix.