Més sobre els lloguers
La solució als problemes de l’habitatge només serà una realitat si es promocionen i s’incentiva la construcció de nous pisos tant en règim de venda com de lloguer, segons els responsables de gestionar el sector immobiliari. La resta són pedaços
La problemàtica que envolta l’habitatge és i serà una qüestió recurrent en tots el fòrums institucionals i socials en els propers mesos. No només perquè ens acostem a una cita electoral, sinó perquè la situació és greu. I la prova la tenim en el fet que en el diagnòstic hi coincideixen els diferents actors implicats. Però en com s’ha de solucionar el problema, ja no. Els partits polítics es limiten a retreure’s els uns als altres qui és el causant de la problemàtica i molt de tant en tant presenten alguna proposta que va més enllà de crear una comissió d’estudi o una taula de treball, i que podria tenir incidència a curt i mitjà termini. Les últimes han estat la possibilitat que s’atorguin ajuts públics a les persones que han patit un augment desmesurat del lloguer i no poden fer-hi front i la d’aplicar mesures legislatives per controlar els preus dels habitatges. Ni una ni l’altra són del gust de l’associació d’agents immobiliaris. La solució per a ells només pot venir per augmentar l’oferta, el que significa promocionar i incentivar la construcció de nous habitatges, tant en règim de lloguer com de venda. La resta de les actuacions que es duguin a terme consideren que només serien pedaços, el que no vol dir que estiguin en contra de l’aplicació de mesures pal·liatives en les situacions més delicades. Aixecar noves edificacions no resol el problema actualment plantejat. Ni tampoc està gaire clar que ho faci a mitjà termini, si tenim en compte les promocions encara pendents de finalitzar víctimes del boom immobiliari. La discrepància és absoluta quant a la possibilitat de limitar els preus dels habitatges de lloguer. Una mesura que ja han plantejat els governants del país veí del sud. L’efecte seria precisament tot el contrari, argumenten, en la mesura en què es produirien contractacions fora de la llei i els inversors i propietaris acabarien per treure del mercat propietats en un percentatge destacat. Les dues reflexions són bastant febles. Per superar el primer escull, denúncia i controls exhaustius de les autoritats. Per al segon, costa d’acceptar que els propietaris prefereixen no llogar un habitatge si en controlen l’increment del preu. Només haurien d’acceptar que la pujada, que estaria garantida, no fos completament desmesurada com està succeint en aquests moments. Tampoc sembla tant. El que sí que és intolerable és la situació del mercat immobiliari i com afecta greument a massa famílies.