La llarga precampanya

La precampanya electoral ha estat atípicament llarga especialment a causa que l’oposició es va creure que Toni Martí avançaria els comicis al desembre. Era molt improbable que el cap de Govern avancés el calendari electoral, tant perquè els demòcrates han anat fent tard tota la legislatura i havien d’entrar un sac de lleis, com perquè difícilment el polític escaldenc renunciaria a quatre mesos de ser la màxima autoritat nacional. El primer que va moure fitxa va ser Jordi Gallardo per fer fora Josep Pintat del lideratge liberal. Gallardo va témer que si les eleccions s’avançaven la maquinària pesant dels barons (en queden pocs) liberals no li permetés liderar el projecte. Com que controlava el partit, especialment perquè a Josep Pintat mai ha estat un tema que el preocupés gaire, li va plantejar un parany per forçar el relleu. El nou líder, però, va constatar que fer el llit a Pintat li havia costat les dues úniques parroquials on era favorit per guanyar i era fàcil analitzar que sense cap conseller territorial el partit passava a ser intranscendent electoralment. I aquesta constatació va portar el pacte amb un PS que té el mateix problema a les territorials. Com a fitxes de dominó, la negociació del pacte era una aposta personal de Pere López, i com que el partit la va avalar era l’home per liderar-la. Així, a diferència del que acostumava a passar, dos dels aspirants a cap de Govern estaven en la cursa amb molts mesos per endavant. Els demòcrates ja feia més d’un any que tenien clar que el candidat era Xavier Espot, però el ministre es va fer de pregar i va voler ajornar al màxim l’acceptació formal. Però durant bona part del 2018 ha estat un assidu d’actes, rodes de premsa i qualsevol mitjà per poder fer tasca de precandidat. I López i Espot fa mesos que s’enfronten com si estiguessin en les dues últimes setmanes abans dels comicis. Especialment cruents han estat les competicions sobre qui té més cura dels afers socials. L’últim a arribar ha estat Josep Pintat, que és més de la vella escola, en què les precampa­nyes no hi tenen gaire cabuda. El polític lauredià, això sí, ja ha deixat clar que es presenta als comicis amb l’únic partit contrari a l’acord amb la UE i apunta a convertir-se en la referència del vot conservador.