Editorial

Cues i més cues

Van començar per al pont de la Puríssima i després d’un breu descans, des del 22 de desembre són el pa de cada dia, cues i més cues per entrar al Principat, primer, i per sortir, després. Unes molèsties a residents i turistes que ningú sap o vol evitar

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Quan arriba la temporada d’hivern o l’alta d’estiu tots els mitjans de comunicació solen dedicar una de les seves principals notícies del dia a les retencions quilomètriques que s’han format, primer per entrar al país i després per sortir-ne. Sobretot en època de Nadal, conforme passen els dies i les retencions és repeteixen jornada rere jornada, el que el primer dia havia estat la pàgina 3 del Diari passa a ser un central important en una de les primeres pàgines de la publicació, després es converteix en una petita notícia a les pàgines finals de la secció de Nacional, fins acabar sent un breu perdut enmig de la resta de notícies publicades al Diari. Que les notícies vagin perdent rellevància conforme es repeteixen no vol dir que deixin de ser importants per a la gent. Molta es pregunta què passa pel cap d’un turista o, pitjor encara, d’aquells visitants que només pugen un dia a comprar o a esquiar, que saben perfectament que a més de les hores de cotxe o d’autobús que han de realitzar per arribar fins a la Seu, després hauran d’invertir en el millor dels casos força temps per realitzar els 9 quilòmetres de l’N-145 fins a la duana del riu Runer i un cop creuada, i també en el millor dels casos, tres o quatre quilòmetres més per creuar el nucli de Sant Julià de Lòria. Molts celebren les cues de vehicles, perquè és un símptoma de l’arribada de turistes al país i tot el que això representa per a l’economia andorrana. Però també ha de ser una preocupació quan es reflexiona que la gent que està de vacances el que menys vol és perdre el temps a la carretera quan el que desitja és estar realitzant les activitats que la van fer optar per Andorra com a destinació. Tothom és conscient que l’entrada a Andorra es converteix en un embut. Per molt que hi hagi dos carrils a la duana espanyola per entrar al Principat, un cop a la frontera que separa els dos estats només hi ha disponible un sol carril. No hauria de ser gaire complicat, perquè la infraestructura hi és, obrir dos carrils tant de pujada com de baixada per evitar el cul d’ampolla al punt fronterer. Creuar Sant Julià sembla que serà més fàcil quan estigui a punt la nova fase del desdoblament de la població, tot i que està per veure quin efecte tindrà. Però cal buscar solucions imaginatives perquè cap turista decideixi no venir a Andorra espantat per les cues quilomètriques.

tracking