Un any, dues eleccions

Els mesos d’abril i de desembre coparan tot el protagonisme de l’any que comencem. Serà quan se celebraran les eleccions generals i comunals. Sense voler treure importància sobre qui recaurà la responsabilitat de governar els comuns, no hi ha dubte que el futur del país es juga a la primavera. Molts han estat els moviments polítics al llarg del 2018, però tots conflueixen en la possibilitat que DA guanyi o no per tercera vegada consecutiva. Amb mesos d’antelació ja es coneixen qui seran els caps de llista dels grups que concor­ren a les eleccions (pendents d’alguna sorpresa d’última hora), fet que permet poder analitzar el tauler polític. Xavier Espot, candidat de DA, sap que serà el centre de les crítiques de la resta d’aspirants més enllà d’ideologies. I pot estar pràcticament sol. Un cop descartat l’acostament amb l’anomenada tercera via per discrepàncies irreconciliables pel que fa a l’acord amb la Unió Europea, només li queda una possibilitat. Ara bé, és una alternativa que de tancar-se gairebé li asseguraria ser el proper cap de Govern. Un pacte amb Ciutadans Compromesos, a banda d’una victòria gairebé segura a la Massana, deixaria molt tocada la iniciativa que lidera Josep Pintat. Amb el feu de Sant Julià molt de cara atès el nombre de llistes que es presentaran, s’hauria d’assegurar com a mínim una segona parròquia, que hores d’ara sembla molt complicat que pugui ser cap altra que la dels seus companys al Consell. El trencament del grup liberal ha deixat Jordi Gallardo en una situació complicada a l’hora d’encarar les eleccions per la dificultat d’aclarir un univers de possibles votants. Per un cantó, té davant Pintat, que ocuparia el mateix espai, i al qual ell personalment es va encarregar de descavalcar com a líder de la dreta i d’intentar apartar sense èxit de la primera línia política. Per l’altre, ha de justificar el pacte amb els socialistes per fer llistes parroquials conjuntes. Situació similar a la que es trobarà Pere López a l’ho­ra de defensar l’acord. No només per una qüestió ideològica, sinó també formal, perquè no se sap hores d’ara com es repartiran les posicions a les llistes, qui anirà als debats i què passarà l’endemà de les eleccions si aconsegueixen un resultat positiu. Ara bé, el més alarmant dels propers comicis és la guerra bruta que ha començat i anirà a més, i veure qui i fins a quin extrem està disposat a participar-hi. Caldrà seguir els diners, com sempre.