Abusos en els relloguers

L’arribada dels pisos pastera i dels llits calents era previsible per l’evolució del mercat de lloguer. Per a la població estable la situació és complicada, però per als temporers és crítica. Les escenes dels anuncis a Facebook amb gent implorant i demanant per favor un lloc per estar sota cobert són impactants i haurien de fer reflexionar els poders públics sobre què està passant. Els abusos estan a l’ordre del dia en aquest mercat paral·lel on tot funciona en negre i on existeixen actituds pròximes a la usura. Demanar 405 euros pel relloguer d’un llit en una habitació compartida mostra el nivell al qual s’està arribant. Es tracta d’un cas extrem, però la mitjana no és gaire menys vergonyosa. S’estan demanant 400 euros per habitació al mes i 250 per llit o sofà, quan cal recordar l’estadística de Govern que situava el lloguer de pisos en poc més de 500 euros. És un abús derivat de la necessitat de tot un col·lectiu de temporers que en molts casos s’ha trobat de cop la realitat d’un mercat de lloguer amb preus astronòmics. És especialment sagnant veure com part d’aquests temporers s’estan aprofitant dels seus companys un cop han aconseguit un pis. Estem arribant a una dinàmica d’abús piramidal que va de qui lloga el pis a qui relloga l’habitació per acabar amb qui relloga un llit. És lamentable que s’estigui fent negoci amb les urgències en un tema clau com el dret a poder tenir un lloc digne on viure. Caldrà veure què passa durant aquesta temporada perquè potser per a la vinent no serà fàcil atreure treballadors si corre la veu del drama que es viu per trobar un lloc sota cobert. La xarxa és un territori inabastable on les alternatives es multipliquen com a bolets i per tant és complicat intentar posar cert control al que està passant en els relloguers. Però tot i així és l’obligació de les autoritats i els organismes públics intentar actuar per evitar els abusos flagrants que s’estan produint. És negatiu per a la societat andorrana que s’estigui entrant en aquests nivells de precarització i que la perspectiva no sigui gens positiva. En el futur la realitat apunta que serà pitjor perquè continua augmentant, encara que sigui a poc a poc, el nombre de ciutadans i al mateix temps no entren nous habitatges en el mercat.