Editorial
L'hotel del quart
Un grup de veïns es mobilitza a Ordino per posar en qüestió el paper del quart. El motiu és l’estat d’abandonament que fa anys que pateix l’hotel Casamanya, propietat de la institució. El cònsol afirma que el rol del quart ha de canviar.
La setmana vinent se celebrarà la reunió convocada per un grup de veïns que reclamen que s’obri el debat sobre la continuïtat del quart d’Ordino. La situació de l’hotel Casamanya ha estat el detonant de la mobilització. L’immoble, propietat del quart, es deteriora sense que s’hi posi remei malgrat que durant els darrers anys s’han posat sobre la taula alguns projectes per a rehabilitar-lo i donar-li un nou ús i el cònsol major de la parròquia recorda que s’han mantingut reunions amb empresaris interessats en l’edifici. El cas és que l’hotel –amb una façana protegida per Patrimoni– és propietat d’una institució que no té els mitjans per fer-se’n càrrec. Un sense sentit que genera força consens. El mateix Josep Àngel Mortés advoca perquè la corporació es faci càrrec dels béns patrimonials del quart i Eva Choy, consellera de l’oposició, apunta que el que es qüestiona és que gestionin béns d’aquesta mida. En el rerefons hi ha el fet que el quart és una institució tradicional reconeguda per la Constitució i així ho defensen els seus partidaris. Però el fet que els quarts siguin part de la història d’Andorra i part de l’estructura territorial reconeguda a la Carta Magna no treu que hi hagi d’haver una necessària adaptació al present. Aferrar-se a la qüestió de les competències no té cap mena de raó de ser quan és una evidència que hi ha un edifici amb una rellevància patrimonial que n’està patint les conseqüències. Ordino té un actiu que s’està deteriorant i cal actuar-hi. Els darrers anys s’han fet petites intervencions per compensar els problemes més crítics –l’edifici també ha estat víctima de bretolades, com d’altres immobles històrics– però la qüestió és que ara es necessiten uns treballs molt costosos. Per això la solució que es busca és la d’un privat que estigui disposat a invertir-hi. En tot cas, la solució no pot dilatar-se quan ja fa molts anys que el problema és evident. Perquè tampoc es pot obviar la seva catalogació i que el ministeri de Cultura no hauria de romandre impassible. No s’hauria de fer tot el possible per salvaguardar els béns protegits? Ara per ara un grup de veïns han tornar a posar el debat sobre la taula i d’aquí a pocs dies se sabrà el suport que aconsegueixen i si realment hi ha una majoria que no li veu futur al quart. El que és segur és que el que l’hauria de tenir (el futur) és l’hotel.