Discriminació salarial

Que les dones cobren un salari inferior al dels homes no només és una sensació, sinó que ve confirmat per la dada que pública periòdicament la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). A tall d’exemple, el desembre del 2017, ara fa poc més d’un any, el salari mitjà de les dones era el 76,8% del dels homes. Una de les principals queixes al respecte dels col·lectius que defensen la igualtat de drets entre homes i dones ha estat que la causa principal d’aquest desequilibri restava en el fet que en la mateixa feina i lloc de treball, els professionals del sexe masculí cobraven més que les professionals del sexe femení. Ara, un estudi del Centre de Recerca Sociològica (CRES), elaborat pels sociòlegs i investigadors Núria Segués i Joan Micó, ha posat una mica més de llum en les causes de la bretxa salarial entre homes i dones que, repetim, amb les dades a la mà no es pot negar. Segons els sociòlegs, la responsabilitat d’aquesta xacra no recau en l’existència de sous diferents entre homes i dones que realitzen la mateixa feina i ocupen el mateix lloc de treball, sinó que la població, en general, encara no ha assumit que dones i homes han de tenir un mateix rol social. Després de matisar que d’existir treballadors que cobrin diferent realitzant la mateixa feina seria un fet molt greu, arriben a la conclusió que les dones tenen uns sous inferiors perquè fan jornades laborals de menys hores per poder dedicar-se a la família i que encara hi ha una segregació sectorial en què les feines que només fan dones estan pitjor remunerades que les que fan homes. I tot i que el percentatge de dones que treballen és superior al dels homes, quan es parla d’autònoms (que generalment tenen més ingressos i ocupen càrrecs de responsabilitat) aquesta situació canvia. Malgrat estar en ple segle XXI, encara no s’ha pogut canviar la mentalitat de bona part de la societat que considera que la dona ha de dedicar més temps a la llar i a la família, i que l’home ha de ser qui aporti el sou principal a la família. Un fet que no hauria de venir imposat per la societat, sinó que hauria de ser una elecció personal, tant de la dona com de l’home. Igualment, ha de venir acompanyat d’una sèrie de polítiques socials que haurien de permetre conciliar la vida familiar i la laboral en tots els aspectes i també un canvi de mentalitat dins de les mateixes empreses.