Editorial
Sindicats i assessors
La vella discussió entre tots els governs i els sindicats respecte que el personal de relació especial només pot fer d’assessor acaba d’arribar a la justícia, arran d’una denúncia presentada pel Sipaag a la fiscalia general
El sindicat de funcionaris de l’administració general va presentar dilluns un escrit a la fiscalia perquè investigui si hi ha càrrecs públics que estan cometent un delicte en haver dotat de funcions que no pertoquen els contractats de relació especial. El sindicat té constància que hi ha personal que estaria exercint càrrecs de direcció o de coordinació de diversos departaments, una situació que considera que la llei prohibeix, ja que només els dona atribucions per ser assessors. De la quinzena de persones que estarien assenyalades, la gran majoria estarien presidint comitès o són màxims responsables de departaments en algun ministeri, quan teòricament només poden assessorar. El sindicat de funcionaris va un pas més enllà en la reclamació històrica que s’ha fet a tots els governs respecte que els treballadors de relació especial només puguin fer d’assessors. Buscar un element penal quan el tema en qüestió és una interpretació administrativa no té sentit. El Govern actual, i tots els altres, han donat per bo que aquests empleats poden desenvolupar tasques de coordinació. I és el més normal que ho facin, perquè precisament la contractació del personal de relació especial només té tres raons explicables. La primera passa perquè sigui algú amb un perfil que no existeix a l’administració. Aquesta situació pot tenir lloc tant en departaments en què calgui un personal molt qualificat com en d’altres on cal certa afinitat amb el partit governant. Només faltaria que cada formació que guanya uns comicis comencés a fer desenes d’edictes per fer nous funcionaris per omplir aquests perfils. El sentit comú i l’optimització de recursos fan imprescindible que s’agafi personal de relació especial perquè al proper canvi de Govern hi tornaria a haver una nova allau d’edictes i es dispararia el nombre actual de sis mil persones al sector públic i parapúblic. I tampoc tindria cap sentit que la persona que es porta amb un perfil especialitzat que no existeix en el funcionariat no coordinés l’àrea. Els sindicats continuen amb la repetició constant de peticions per incrementar de forma exponencial la despesa pública i multiplicar el nombre de funcionaris. Quan ni tan sols hi ha diners per fer la desviació de Sant Julià.