Sense pisos nous

Les xifres sobre les vendes d’immobles a tancament del 2018 són un reflex fidel del que està passant al mercat. La característica més destacada és que durant tot l’any passat només es van vendre disset habitatges nous, una xifra ridícula, amb una mitjana d’un i mig al mes. La dada és tan contundent que és gairebé igual que la de cases unifamiliars noves venudes (dotze). La caiguda de la venda d’obra nova en pisos és impactant, de prop d’un 90%, ja que el 2017 se’n van vendre 152 de nous. El motiu és evident: no es construeix. Perquè el mercat de venda no està pas aturat, però s’ha centrat només en la segona mà, en què s’han fet operacions de compravenda en dos mil pisos o apartaments. S’està vivint la paradoxa d’un sector que està a l’alça com és la venda d’habitatges, a causa en gran manera dels preus dels lloguers, però que es troba que no s’edifiquen noves promocions. En aquesta equació no s’ha d’oblidar el paper de la banca, que manté reticències importants a l’hora de prendre riscos en els préstecs a la construcció. Tot i que bona part dels immobles que es van quedar entrampats durant la crisi ja han sortit dels balanços de les entitats financeres, encara en queden per recordar al sector els riscos d’un excés d’alegria en el totxo. La major part d’immobles en general s’han venut a les parròquies altes, amb Canillo com a estrella, ja que acumula sis vegades les xifres de venda de Sant Julià de Lòria (on hi ha menys operacions). Els preus prohibitius que s’estan registrant a Andorra la Vella i a Escaldes-Engordany han derivat en una tendència clara dels compradors envers les parròquies altes. Menció a banda mereix Sant Julià, perquè les xifres indiquen que, tot i ser una parròquia econòmica pel que fa a la mitjana nacional a l’hora de comprar un immoble, no està tenint tirada. Segurament els problemes generals de la parròquia tenen una incidència clara en aquestes xifres. Gairebé ningú deu desitjar una nova bombolla immobiliària quan encara no s’ha acabat de pagar la factura de l’última. Tot i així, el sector haurà de ser capaç de posar pisos nous al mercat perquè l’únic que s’està construint és d’alt estànding. Sense els excessos del passat l’economia necessita fer girar la roda que proporciona l’obra nova.