La gratuïtat del túnel
Veïns i comerciants del Pas de la Casa han tornat a posar sobre la taula la reclamació de la gratuïtat del túnel d’Envalira perquè, insisteixen, haver d’abonar el peatge és una discriminació respecte a la resta de ciutadans
La reclamació és històrica i amb el pas dels anys el nucli encampadà ha aconseguit algunes millores com ara que els residents únicament han d’abonar la meitat del peatge i, més recentment, que cada cop que es tanca el port d’Envalira a l’hivern per condicions meteorològiques adverses s’obren les barreres i el pas és de franc. Però els veïns reclamen més. Demanen no haver d’abonar ni un cèntim per usar el túnel i que no ho hagin de fer els resident al nucli ni tampoc els que treballen durant l’any. I ho fan usant una evidència: són els únics ciutadans del país que han de pagar pels desplaçaments diaris. És cert que tenen una alternativa, el port, i que, com dèiem, quan està impracticable el túnel és gratuït però és normal que, posats a triar, prefereixin el túnel per als desplaçaments: és més ràpid i més segur. Ha succeït que després de la construcció del túnel d’Envalira n’han arribat d’altres i en cap d’aquests es fa pagar. Així que és lògic que els veïns del Pas els molesti haver de passar per caixa. És molt possible que tornin a posar la reclamació damunt la taula conscients de la proximitat de les eleccions i que els polítics estaran més receptius a les seves demandes. Però aquí no val l’electoralisme. En una resposta parlamentària de fa més d’un any, el Govern responia al conseller liberal Ferran Costa que el peatge s’ha de mantenir almenys fins al 2032 i que, a partir de llavors, es podia negociar un eventual rescat amb la concessionària. Així ho estableixen les clàusules del contracte. Cert és que el que demanen els veïns i comerciants és que la gratuïtat sigui només per a ells, amb la qual cosa el que s’hauria de calcular és que suposaria això per a l’erari públic i si és assumible. Amb el túnel d’Envalira el Pas s’hauria d’haver deslliurat de la sensació d’aïllament però la fórmula de la concessió ha acabat esdevenint un greuge més en el llistat que tenen els que hi viuen. Els últims anys hi ha hagut més atenció al poble. S’hi ha invertit, s’han buscat fórmules per revertir els efectes del turisme de borratxera (malgrat que les queixes persisteixen), s’ha impulsat mesures per ajudar els empresaris a pal·liar la manca de mà d’obra. S’ha de seguir en aquesta línia. El Pas es mereix la mateixa atenció que la resta del país però és que a més té un potencial econòmic que s’ha de valorar i cuidar.