Editorial
Andorra i el Jocs d'hivern
La Generalitat veu amb bons ulls que Andorra pugui formar part de la candidatura que aspira als Jocs d’hivern del 2030. Si Andorra ha d’acollir mai uns Jocs difícilment serà possible si no s’integra en una de conjunta
La consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Elsa Artadi, s’ha congratulat que el Govern d’Andorra hagi expressat la seva voluntat de participar en el projecte Pirineus-Barcelona per celebrar els Jocs Olímpics i Paralímpics d’hivern del 2030. El Comitè Olímpic Internacional recull la possibilitat de candidatures de més d’un país i si es veu la tendència dels darrers anys pel que fa als grans esdeveniments internacionals hi ha una clara intencionalitat de promoure les candidatures conjuntes. És un element que permet fer que molts més estats puguin ser organitzadors i obre la porta especialment a països no gaire grans que per si mateixos difícilment mai podran aspirar a acollir un esdeveniment d’aquesta magnitud. Formar part de la candidatura és molt bona idea perquè significa d’entrada una publicitat directa en el camp dels esports d’hivern, on Andorra hi té una part important de la seva economia. Els Jocs Olímpics d’hivern són un somni perquè col·locarien definitivament el Principat en un lloc de renom internacional i és evident que creure’s que algun cop es pot aspirar en solitari és força il·lusori. Andorra no té ni la capacitat humana, ni la tècnica ni la d’instal·lacions per tenir uns Jocs. D’entrada les infraestructures que caldria posar en marxa per a especialitats com el bobsleigh serien molt costoses i sense utilitat posterior. A banda d’un evident problema d’espai. No és fàcil que la candidatura de Barcelona-Pirineus sigui elegida per al 2030 perquè la quantitat de ciutats candidates arreu del món és inacabable. Només hi ha un element pel qual pot tenir opcions reals: el Pirineu. És una de les poques serralades amb pistes d’esquí en l’àmbit mundial que mai ha acollit uns Jocs Olímpics. Jaca es va fer un fart d’intentar-ho i sucumbir. Per lògica, en algun moment s’haurà de compensar aquest desequilibri històric i possiblement la combinació amb Barcelona doni als Pirineus el complement que necessiten per aconseguir la fita. A hores d’ara tan sols són unes converses prèvies que no fructifiquen, però Andorra sempre ha de jugar quan se la conviden a estar associada a un esdeveniment d’impacte mundial on la simple presència revalora les instal·lacions esportives d’hivern nacionals.