Drets dels presos

El director del centre penitenciari de la Comella, Francesc Tarroch, explicava divendres en una entrevista al Diari que, des que es va posar en marxa el vis-a-vis, el juny de l’any passat, les sol·licituds per poder gaudir-lo per part dels interns han estat testimonials. La presó va donar la possibilitat als interns de poder mantenir relacions sexuals amb la seva parella en uns espais condicionats a tal efecte donant compliment d’aquesta manera a les recomanacions de la Comissió de prevenció de la tortura del Consell d’Europa. En aquests nou mesos, només deu presos han fet ús d’aquesta possibilitat, més un altre que ha fet una demanda per al febrer. En la mateixa entrevista, Tarroch explica que la raó que la demanda sigui tan baixa rau en el fet que una de les condicions per poder mantenir una visita íntima és la pèrdua de dues de familiars. I que en la majoria dels casos, la parella prefereix la comunicació familiar que permet la visita dels fills comuns o dels pares de l’intern. El director de la presó també assenyala que no hi ha la possibilitat de canviar els requisits de les visites íntimes “perquè normalment és una condició que es fa servir fora d’Andorra”. Més enllà del que succeeixi en altres estats, seria bo flexibilitzar d’alguna manera aquestes condicions, tot i que amb un marge per no fer del vis-a-vis una pràctica que es converteixi en una disbauxa. En la mateixa entrevista, Tarroch deia, i amb molt d’encert, que si una persona ha comès un error en un moment de la seva vida i la justícia el condemna, “nosaltres (els serveis penitenciaris) no li hem d’imposar una segona pena”. És a dir, que dins del que representa estar privat de llibertat i dels deures que comporta, els presos també han de tenir una sèrie drets que són inalienables a les persones. Un intern o interna amb parella ha de tenir el dret de poder mantenir relacions íntimes i que el fet de fer-ho no li comporti un càstig, com és no poder gaudir més sovint de les visites dels seus familiars més directes. Es tracta de persones condemnades, però, que un cop han complert la pena, tenen el dret de poder reinserir-se a la societat i dur a terme una vida el més normalitzada prevista. I dins d’això es troba poder gaudir d’una vida en parella i familiar sana que es pot veure perjudicada pels mesos o anys d’internament en un centre penitenciari.