Editorial
Besolí i Andorra
El judici contra Joan Besolí i Sandro Rosell comença dilluns vinent després que hagin passat vint-i-un mesos en un centre penitenciari. Els dos han batut el rècord de presó provisional quan l’acusació és, a més, de tipus econòmic
Sandro Rosell va posar ahir el dit a la nafra quan va afirmar que Andorra ha abandonat Joan Besolí. L’Estat ha presenciat impertèrrit com un nacional batia el rècord de presó preventiva a Espanya per un afer de tipus econòmic en què, a més a més, la presumpta víctima (la Confederació Brasilera de Futbol) assegura que no ha patit cap perjudici i que no entén per què se’ls processa. Rosell té raó perquè davant de l’actuació desproporcionada de la justícia espanyola envers un nacional andorrà no s’ha fet res. I s’ha de tenir en compte que els suposats delictes, a més, s’haurien comès a Andorra i per tant la jurisdicció per jutjar-lo seria la Batllia, on ja hi ha una causa per aquest afer. No es tracta de jutjar el cas, però si hagués estat nacional de qualsevol altre Estat alguna gestió diplomàtica o alguna declaració pública s’hauria produït. La Justícia espanyola és sobirana i mereix tot el respecte, però Andorra hauria d’haver demanat explicacions sobre per què un dels seus nacionals havia de patir un abús flagrant de la presó preventiva, especialment en el cas del delicte econòmic que s’estava jutjant. Se li ha denegat deu vegades la llibertat provisional i un dels motius que s’han al·legat per al rebuig és que en ser andorrà podia entrar al Principat i després no seria extradit. Però Besolí des del primer dia va afirmar que estava disposat a renunciar al passaport andorrà i per tant quedava exclosa la possibilitat d’amagar-se al Principat. La jutgessa va rebutjar aquesta opció tot indicant que no era rellevant, tot i que amb posterioritat ha estat decisiva per mantenir gairebé dos anys a la presó l’exconseller de Finances del comú de Sant Julià de Lòria. Besolí va ser detingut aprofitant que estava a Barcelona visitant el seu fill, que va patir un accident quan treballava en unes instal·lacions hípiques. Finalment, dilluns vinent començarà el judici i el principi de la fi del malson per a Joan Besolí. Sigui condemnat o no, en tot cas el futur quedarà aclarit, superada ja aquesta fase d’indefinició en la qual ningú no es podia esperar que se’l mantingués un període tan llarg tancat en espera de judici. Els mitjans i la capacitat d’influència andorrana a fora són molt limitats, però aquest cas ha de servir per reflexionar sobre quins són en realitat.