El TC i el Superior

Es un fet excepcional en el sistema judicial andorrà que la fiscalia elevi al Tribunal Constitucional les resolucions dictades pel Superior en casos de delictes penals. Ho és perquè la majoria de vegades la sala penal del Superior no acostuma a rectificar les sentències de Corts, i quan ho fa habitualment és a favor de les tesis del ministeri públic si aquest ha recorregut la decisió presa en primera instància. Sí que ho va fer la fiscalia quan el Superior va rectificar Corts en un cas d’abusos sexuals a una dona discapacitada. Aquest darrer tribunal va condemnar un home a quatre anys de presó, dos dels quals ferms, per un delicte major d’abusos sexuals, amb abús d’incapacitat, en considerar provat que el processat no havia fet cas de la negativa de la víctima a mantenir relacions sexuals amb ell. Recorreguda la sentència per la defensa de l’home, el Superior va decidir absoldre l’acusat en considerar que “existia un dubte raonable amb relació al coneixement de l’autor sobre l’absència de consentiment de la víctima i de la seva incapacitat d’oposar resistència”. En el mateix escrit, els magistrats van arribar a la conclusió que de les declaracions del processat es desprenia que les facultats mentals d’aquest “són limitades”. Unes conclusions a les quals va arribar el Superior sense sentir cap de les dues parts, ni acusat ni víctima. Aquest és el procediment habitual a la sala penal. Qui hagi estat present a una vista d’aquest tribunal pot arribar a la conclusió que es tracta d’un simple tràmit, ja que els advocats i la fiscalia es limiten a exposar el que ja han escrit prèviament als informes per argumentar la revisió de la pena dictada per Corts o per oposar-se a qualsevol rectificació. El Constitucional ha basat la rectificació a la sentència del Superior –l’alt tribunal obliga el TS a repetir el judici– en el fet que tenia la potestat de reproduir “les proves testificals o d’acarament”. És a dir, que hauria d’haver convocat i escoltat acusat i víctima durant la vista abans de dictar la resolució. Les raons per no haver-ho fet les sabran els magistrats del Superior, però tenint-ne la potestat no s’entén per què van renunciar a sentir els dos implicats i més en un temps on les decisions dels tribunals, sobretot espanyols, respecte als abusos sexuals a dones estan provocant polèmica i indignació. Tampoc sabem si la fiscalia va actuar com va actuar per aquesta raó.