Editorial
El trànsit de nou
Els problemes de circulació a la vall central són un dels aspectes a resoldre amb urgència del nou executiu que surti de les eleccions ja que hi ha moments en què es frega el col·lapse amb les conseqüències negatives que comporta
La preocupació pels problemes de circulació que pateix el país ha quedat relegada a un segon terme davant de la magnitud d’altres variables derivades de la crisi econòmica que encara estem patint. L’atur, la congelació dels salaris, la creixent càrrega fiscal, els problemes per arribar a final de mes de moltes famílies i, en els últims mesos l’augment exponencial del preu de lloguer dels habitatges ha tret protagonisme al trànsit. Com no podia ser d’altra manera. Ara bé, això no significa que sigui una qüestió superada, sinó tot el contrari; sobretot a la vall central la circulació és un problema de primer nivell. El Govern ha deixat per a la propera legislatura les possibles mesures a implementar per millorar la fluïdesa, després del fracàs que va suposar la prova de reduir un carril a la Massana. Tot i que no hi ha gaire possibilitats per buscar una solució efectiva i amb garanties, que no ha de trigar a arribar perquè hi ha determinades hores en què es voreja el col·lapse; que no és producte de l’entrada massiva de turistes, que és un “problema” pràcticament irresoluble. Les alternatives que hi ha sobre la taula són quatre. Esglaonar l’entrada a les empreses i a les escoles, convertir els carrers principals en unidireccionals, crear unes súper illes tancades al trànsit que tot i que obligaria a fer més quilòmetres reduiria el temps actual i per últim fomentar el transport públic amb autobusos més petits però amb més freqüència de pas. Excepte aquest darrer plantejament les altres alternatives semblen més un experiment teòric sense cap garantia de funcionament que una veritable solució al problema del trànsit a casa nostra. Perquè, a falta de conèixer els serrells i com ja ha quedat demostrat, alternatives més pròpies de països amb una orografia totalment diferent no funcionen. Cal ser més agosarats i fer un pas sistèmic endavant. En primer lloc hi ha un seguit d’obres, com per exemple, la variant de la Massana, que hauria de ser una prioritat però per motius estrictament polítics està aturada. El centre de la parròquia perdria pes específic com ha passat amb Encamp, però això no és cap argument substantiu per col·lapsar permanentment la circulació. En segon lloc cal facilitar l’ús de mitjans alternatius per als desplaçaments i no demonitzar-los com passa, per exemple, amb els patinets elèctrics.