7 i 24 candidatures

El panorama electoral que es dibuixa després del tancament de les candidatures ahir és del tot nou. Hi ha set llistes per a la circumscripció nacional amb la incògnita de com afectaran DA els vuit anys al Govern. Cinc dels que podem anomenar partits tradicionals: Demòcrates, PS, SDP i les dues sorgides del trencament de la dreta: Liberals i terceravia. Dues més són inclassificables en tant que projectes unipersonals. Nomen i Clavera, amb dificultats fins a l’últim minut, han aconseguit fer llistes amb un recorregut dubtós. En el camp parroquial, l’escenari té pautes similars però s’hi afegeix un grau de confusió derivat del pacte entre L’A i el PS. Caldrà veure com ho encaixa el votant més fidel del PS i de Liberals, i més tenint en compte que concorren dues formacions amb un ideari clarament definit en un cantó i l’altre de l’espectre ideològic. Són 24 llistes, pràcticament les mateixes que fa quatre anys. El pacte PS-Liberals redueix en sis les del 2015, però es compensa amb el trencament de L’A i l’aparició de la força de Josep Pintat. Fa quatre any la llista nacional de la dreta l’encapçalava el polític lauredià, i el seguien Gallardo, Camp i Costa. Ara l’u i dos dels liberals són Gallardo i Costa i l’u i dos de terceravia són Pintat i Camp. La proliferació de llistes comportarà la dispersió del vot, que afavoreix les forces més arrelades al territori. Ara bé, el factor clau és la capacitat de mobilització que tinguin els respectius comuns. Si la corporació local té la capacitat de “tirar” de la parròquia, com és el cas de la Massana o d’Escaldes, les possibilitats de la força a la qual donen suport es multiplica. I les eleccions es guanyen a les parròquies. Les formacions poden valer-se de les estratègies que creguin convenient però el que no han ni poden evitar per responsabilitat és definir-se sobre les grans qüestions d’Estat: avortament i per tant Coprincipat i l’encaix a Europa. I la darrera variable substantiva és la promesa de PS i Liberals de canviar el sistema electoral fent prevaldre la població per sobre del territori. La campa­nya comença el 24 de març i seria saludable que es mantingui en els límits de la correcció, tot i que les expectatives, vist l’interès d’un lobby molt poderós per embrutar-ho tot amb calúmnies i falsedats, no conviden a l’optimisme. Cal estar atent a veure qui es presta a fer-los el joc.