Editorial
Historials mèdics
Una pacient de l’hospital ha denunciat una suposada filtració de les dades mèdiques personals, que haurien estat explicades a la seva família. El cas és important en coincidir amb la nova història clínica compartida
L’arribada d’una denúncia no ha d’aixecar les alarmes perquè cal veure quina part de veracitat hi ha en tot l’afer, a causa que es tracta d’un cas molt particular amb relacions familiars pel mig i versions contraposades. Però sí que ha de servir per fer una reflexió important sobre la necessitat d’aplicar tolerància zero a l’accés injustificat a les històries clíniques. És cert que molt possiblement les tafaneries de les dades mèdiques dels coneguts es poguessin produir sense deixar rastre. Especialment a l’època que la consulta el paper feia que els dossiers no tinguessin la traçabilitat de la consulta. Tant l’hospital com els metges tenien els dossiers en custòdia però sense cap garantia ferma respecte que no poguessin ser tafanejats per tercers. El més important de l’actual sistema és que sigui pel que sigui queden enregistrades totes i cadascuna de les visites. I és relativament fàcil identificar qui havia d’entrar i qui ho ha fet sense motiu aparent. Durant l’any passat es van produir alguns casos sospitosos que ja es troben damunt la taula del ministeri de Salut, però que caldrà veure si tenen recorregut legal. En un les consultes haurien derivat, segons tots els indicis, en una revelació i per tant aquí sí que podria haver-hi delicte. En els altres, sense revelació, caldrà veure com s’interpreta la Llei de drets i deures dels pacients. Hi ha opinions enfrontades respecte a si l’obligació de motivar la consulta s’iniciava amb la llei o amb el reglament. És un punt clau perquè fins a desembre del 2018 el reglament no va entrar en vigor i la llei és del 2017. I és en aquest període entre els dos textos quan es van produir els casos. Tot l’enrenou respecte a les possibles consultes indegudes i a la denúncia a la justícia hauria de servir com a alerta màxima per evitar que aquests tipus de casos succeeixin. Tant l’hospital com el ministeri de Salut han d’extremar les precaucions, els protocols i els controls, i ser dur en les sancions en els casos provats. Seria nefast per a la reforma sanitària que un dels primers passos com és la història clínica compartida es posés en dubte per part de la ciutadania. El problema seria important si s’arriba a estendre la por que es revelin dades confidencials d’una àrea tan sensible com la sanitària.