La CASS i SDP

Les persones vídues disposen d’un termini d’un any a comptar de la data de l’entrada en vigor d’aquesta llei per sol·licitar l’aplicació de les disposicions que s’hi contenen si els són més favorables. El reconeixement de la prestació corresponent pren efectes a comptar de la data de la sol·licitud corresponent. La Caixa Andorrana de Seguretat Social publicarà per tots els mitjans al seu abast el contingut d’aquesta disposició per tal que les persones concernides puguin beneficiar-se’n.” Aquesta reproducció literal del canvi de la legislació de la CASS amb relació a les persones vídues mostra com la polèmica que ha obert SDP envers la parapública no té cap sentit. És el mateix Consell General qui va introduir a la llei una clàusula perquè se li donés la màxima repercussió possible. I és una inclusió lògica perquè són els afectats per la mesura els que hauran de tramitar els canvis per tenir una prestació més favorable i tenen un any de termini per demanar-ho. És fàcil entendre la conveniència de donar el màxim ressò a la mesura perquè els beneficiats puguin fer la tramitació al més aviat possible i el fet que la CASS fes la nota pública dimecres té una raó flagrant: el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra publicava la llei. SDP va voler treure rèdit polític posant una ombra de sospita sobre si la Seguretat Social, en general, i Jean Michel Rascagneres, en particular, estaven ajudant els demòcrates en plena precampanya. Però la ficada de pota ha estat evident perquè han demostrat o que bé no coneixien el contingut de la llei, quan tenen representació al Consell General, on s’ha debatut el text, o actuaven amb l’únic objectiu d’embrutar i crear sospites. És d’esperar que fos el primer cas i que en tenir només un conseller, Víctor Naudi, no s’hagués explicat a la resta de la formació que la CASS simplement estava complint el que diu la llei. No és gaire esperançador que l’endemà del tancament de llistes s’entri en polèmiques d’aquest tipus que simplement no tenen cap raó de ser més enllà de posar en dubte la reputació d’institucions i dels seus responsables. Els partits de l’oposició han de controlar al màxim que la formació que governi no utilitzi en benefici propi les institucions públiques, però abans de denunciar cal confirmar.