Deixar el casino en pausa

La concessió del casino ha entrat en un punt de no retorn amb un embolic legal difícil de desembolicar. Amb recursos a totes bandes i múltiples amenaces de querella, la situació s’ha de tran­quil·litzar i veure cap on evoluciona. Ha arribat un punt que ha quedat clar que tot el procés d’avaluació de les candidatures i la decisió del guanyador haurà de ser revisada pels tribunals. Govern ha quedat superat pels esdeveniments dins d’un procés en què hi ha hagut ombres constants. Les bases estaven mal fetes, les avaluacions són en alguns casos estra­nyes i tot queda contrastat un cop el mateix executiu ha fet marxa enrere en una clara maniobra per deixar en mans dels tribunals la decisió. Seran batlles i magistrats, i qui sap si fins i tot el Tribunal Constitucional, els que finalment hauran d’establir si s’ha de mantenir la concessió a Jocs SA, si se’l desqualifica i se li entrega a Lleure, o si es declara nul tot el concurs i es torna a començar de zero. Qualsevol de les opcions té pros i contres i s’ha arribat a un punt que, passi el que passi, les reclamacions per danys i perjudicis aniran en totes direccions. La imatge que s’ha donat i s’està donant no és la millor i ara s’estan pagant els errors comesos al principi, quan es va dissenyar el procés d’una forma negligent. Mai s’havia de convocar un concurs internacional si les bases eren per a un casinet de poble. L’arribada massiva de propostes amb alguns operadors de renom mundial va superar les costures del concurs. L’afer passarà al proper Govern, del qual no se sap el color polític, i segurament es trobarà amb una patata calenta d’herència. L’únic que juga a favor del proper executiu és el temps. A mesura que tingui lloc alguna acció judicial el Govern s’anirà podent deslliurar de part de la responsabilitat perquè tot està ja superjudicialitzat. És cert que per a l’economia andorrana tot el que està passant és una situació lamentable, ja que el casino, tot i que no és cap panacea, aporta un complement en oci d’alt estànding que és molt necessari. La judicialització de l’afer fa que segurament el projecte, sigui qui sigui qui el faci o que es repeteixi el concurs, quedi aturat entre dos i tres anys perquè amb els diners que estan en joc segur que s’esgoten totes les vies judicials.