Campanyes difamatòries

L’impacte de les primeres campanyes difamatòries contra membres del Govern, institucions i/o entitats financeres va ser molt fort perquè Andorra era gairebé un territori verge per a aquest tipus de periodisme de clavegueres que a Espanya fa anys que és moneda habitual. Precisament va ser la creació de mitjans digitals amb l’únic objectiu d’injuriar o la utilització de diaris digitals espanyols també amb aquesta intenció el sistema utilitzat per a les operacions de calúmnies. Encara que mai es pugui provar, la sensació ha estat que s’ha pagat mitjans espanyols per embrutar el nom de persones i institucions andorranes. I hi ha aquest sentiment perquè no té cap sentit que mitjans digitals que tenen un públic el cent per cent espanyol publiquin notícies àmplies sobre Andorra, i menys encara específiques sobre persones que només es coneixen al Principat, quan per al seu públic no tenen pràcticament cap interès. I això el pas del temps ho ha corroborat perquè han estat campanyes puntuals i després poden passar anys sense que el mitjà informi sobre Andorra. Només cal recordar Crónica Global, un mitjà ultradretà creat per atacar l’independentisme, que durant uns mesos treia gairebé cada dia calúmnies sobre temes andorrans. De cop i volta va deixar de fer-ho i ara fa anys que no informa sobre el país perquè no tenia cap sentit que ho fes a menys que se’l compensés per fer-ho. Durant les properes setmanes i fins a la celebració de les eleccions el 7 d’abril és molt possible que tornin a aparèixer nous atacs, com els que recentment va patir Toni Martí sobre el casino o l’intent d’establir un fals Anonymous Andorra per poder difamar. Afortunadament les últimes campanyes no tan sols han tingut un nul efecte sobre la reputació de les víctimes, sinó que s’han girat en contra dels que les promouen. No és gaire difícil encaixar les peces per resoldre que totes les campanyes tenen un únic patró i per tant és gairebé segur que estan ordides i finançades des d’un mateix origen. Seria desitjable que en breu es pogués desemmascarar els culpables, però per si de cas no és possible el més important és que la ciutadania aposti clarament per donar suport a les víctimes de les campanyes i pel menyspreu pels seus autors.